Cercador
Dietari de la catàstrofe.9: Santa Maria del Mar
Un relat de: franz appa- Compartir:
Recorro la periòdica au diürna,
mentre la navalla de l'alba parteix
el paisatge i l'il·lumina altiva.
Sento en el pèndol del meu trànsit
la criatura joliua d'ulls encesos
que no té veu, però agita amb fressa
d'inarticulat discurs l'aplacada vida.
Busco espai, a les escates marines,
refulgents al sol que ja s'ha issat,
i entre fragments de llum i d'ombra
atrapo boires, llegeixo poemes,
exploro versos que em narrin el camí.
Camps del Prat, mar verd de carxoferes,
hortets encotillats per cintes de quitrà,
s'enlairen monstres d'acer a l'horitzó.
I arribo així fins al rusc immens,
s'enfonsa l'au en terra violada,
entrem a la confusió tan precisa,
renglons de decrets entenimentats.
Retorno al pacte que he sarmat
com una cerimònia, com un riu,
com l'aigua que caiguda s'entolla
o corre acanalada cap al mar.
***
Arribo al seu penyal, majestuosa baluerna
de pedra adormida, renegrida per la incúria
dels molts anys, pel gris fum, per l'ofensa del salnitre.
Mare de Déu dels Dolors, de mirada afligida.
No prego jo, no et prego doncs, perquè no en sé,
perquè no vull, perquè et veig només fusta,
pintura sobre el cisell de l'honest artista
anònim, i en canvi et sé la cara trista
d'alguna dona d'un temps que ja ha passat,
la cara que l'autor va afanyar-se a retratar.
Potser també la cara transida pel dolor,
potser traspassada també per l'aflicció,
per la daga que sostenen les fines mans.
Et miro, el teu esguard de dalt estant sembla
comprendre'm i retornar-me el lament.
Sí, jo em planyo per tant de mal generat,
per tanta sang vessada, per tanta fel...
Sento una coïssor als ulls i la llum
de les espelmes t'esblaima resplendent,
la casta túnica blava i porpra s'esvaeix,
i ja només ets fantasma de difosa carn,
estranya aparició, evocació del model
que un dia contemplà l'escultor esforçat.
Barcelona, 3 de juny de 2008
Comentaris
-
Dualitat[Ofensiu]Unaquimera | 28-04-2009
Un poema, aquest que em porta fins a Santa Maria del Mar, compost per dues parts:
la primera m'ha sorprès, molt i molt, per més d'una raó... potser feia temps, massa temps, que no llegia a pleret la teva poesia...
la segona m'ha atrapat!
Llegint-la, m'ha semblat que assistia a un diàleg en el que no tenia paper, però al qual era invitada per un sol gest de l'autor dels mots que el composen.
T'agraeixo el gest aquest, generós, que m'ha permès gaudir dels teus versos esplèndids!
T'envio una abraçada que no és tan sol una paraula escrita,
Unaquimera
-
feia setmanes[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 28-04-2009
que no entrava a Rec, i avui he anat directe a trobar alguns dels meus referents en aquest raconet de la xarxa. I què em trobo: aquest immens poema, carregat de vehemència, preparat per ser declamat, cridat, plorat...
Un gran poema, amic franz, un meravellós poema.
ACP -
M´he endinsat,[Ofensiu]brins | 24-04-2009
en el teu trajecte serè, poètic, assenyat i ,com sempre, he quedat admirada del do que tens per escriure. Les teves paraules no són tan sols imatges de "fusta", són belles vivències que arriben al cor.
Per cert, t´has adonat que t´he fet cas?
Una abraçada
Pilar -
Bell pelegrinatge[Ofensiu]Dolça Parvati | 20-04-2009
Un bell recorregut, franz, el que fas amb els teus versos, i no sols exterior, car veiem com aguaita, com la navalla de l'alba, la teua sensibilitat, la teua capacitat d'observació del món per transformar-lo en poesia. Fas tot un pelegrinatge líric, narratiu i descriptiu, en aquest poema doble, on el camí et du a poetitzar, a personificar, la imatge d'una verge on la devoció rau en el pur fet d'observar-la i d'interpretar-la. A ella i a tu mateix. Recorreràs un camí, o els camins sense vorals d'un cos, o una imatge estatuària, o un esguard, o la pròpia consciència, i sempre hi deixaràs algunes gotes de tu sublimades en poema.
Cada cop m'agrada més el teu dietari.
Un bes.
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168259 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com