Cercador
Dietari de la catàstrofe 3: El prat
Un relat de: franz appa- Compartir:
Tot el que no fou, el que se'ns escolà
com la lenta boirina del matí que es dissipa
abans que el sol en certifiqui la presència,
deixa un tel, un tan lleu rastre
en els capçals diminuts de les fulles,
en les vores trèmoles de les tiges,
deixa un sospir de gebrada malaltissa,
deixa l'evanescent tacte d'humitat callada,
vaporosa flonjor que morirà en l'albada.
Serà com si no hagués estat de debò,
per bé que em visiti l'estremit presagi
de la seva naixença avortada en flor.
Per bé que em digui mots per suscitar-la,
com el primer xaman que invocà la màgia,
tan novella que encara no tenia nom.
El Prat de Llobregat, 21.04.2008
Comentaris
-
felicitats[Ofensiu]brins | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Magnífic poema![Ofensiu]aurora marco arbonés | 24-11-2008 | Valoració: 10
Que s'ha de llegir vàries vegades per a copsar
el significat profund de les paraules i la bellesa de les imatges. Ets un poeta amb sensibilitat que saps transmetre, mitjançant les convencions literàries, el món del teu alambicat pensament.
Molts petons. Ja no em falta per llegir més que 56 obres. Pasito a pasito. -
Neguit[Ofensiu]bocidecel | 04-11-2008 | Valoració: 10
He llegit els tres dietaris, una i altra vegada i sempre hi descobreixo algún matís, un tros d'anima dibuixada que no havia interpretat (potser malinterpretat).
Em decideixo a escriure. No sé si hi tinc dret, però aquests versos lleugers que suren i no pesen, que entren fàcilment, de cop t'adones que t'agiten intensament, que et pessiguen amb força, i reacciones.
El que no ha estat deix el desig intacte, un rastre, un vestigi que només s'esvaeix quan ja no neguiteja la pregunta de què hauria passat si hagués estat.
Allò que ha estat, tot i que imperceptible, té sentit i conseqüència. Passat inadvertit, però no indiferent perque el que ha mort, tot i que lleu, és viu en nosaltres.
Una abraçada.
-
Fragilitat ferma[Ofensiu]Unaquimera | 28-10-2008 | Valoració: 10
Obro pàgina i em reuneixo, novament, amb el Vicent Andrés i amb tu, aquest cop al Prat. I el plaer és triple.
Un dels elements de la delectança és aquesta poema delicat, gairebé fràgil.
Em sacseja el teu vers elegant i melangiós, lleu i gràcil.
En va intento atrapar la seva bellesa, que se m'escola entre els dits, fins i tot quan, un xic no massa esperançada, he començat a escriure les paraules a fi d'assaborir millor el gust deliciós, que no dolç, que desprenen.
En va... però la veig i la sento: talment com la boira.
Tot quant fou ja és passat i no serà possible reviure'l, segurament, però avui els teus mots l'han evocat i me l'han fet present amb fermesa, malgrat la seva suavitat, amb aquella gràcia que és innata amb qui té densitat, però no pesa.
La valoració no té més ni menys raó que la decisió meva.
T'envio una abraçada màgica en mig d'un dia humit,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168420 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com