Cercador
Dietari de la catàstrofe. 20: Al meu botxí
Un relat de: franz appa- Compartir:
*
Perquè encara tinc vida als ulls.
Perquè encara que la meva pell delmada
cobreixi a penes les ferides de l'ànima,
et desafio amb els meus dos rostres.
El que vaig tenir ahir, quan era teva,
el que tu sense pietat vas malmetre.
I el que tinc avui, quan ja no hi sóc
perquè juguis el teu paper de mestre.
Sí, et brindo el repte suprem
de no pertànye't ja mai més.
Que la que tu occires amb el foc
ara ja no és més que cendra lleu
que un cel de milions d'espills
ha escampat amb un vent aspriu.
25 de gener de 2010
Comentaris
-
Perquè encara té vida als ulls[Ofensiu]Renée Vivien | 01-08-2010
i encara té aquella dignitat altiva d'aquells que ja no tenen espai per a la por, després de tant patiment.
I repta al seu botxí, tranquil·lament, sense esperar-ne res. Esdevé catarsi quan li escup els mots a la cara, mots que el condemnen en l'inconscient, en un atzucac del que mai podrà fugir.
Així m'ha arribat tota aquesta poesia concentrada
en un poema gairebé cruel i alhora ple de la bellesa d'aquells sentiments que s'intueixen veritat austera i res més. -
Poema de cendra[Ofensiu]Unaquimera | 16-06-2010
Al botxí: Per què?
A la víctima: Encara tens, encara ets.
Al poeta: De les cendres has fet poesia, del patiment versos, de la catàstrofe un recull de bellesa que a cada entrega em deixa sense alè, perquè cada mot és com un cop en la ferida que ha obert la imatge al meu pit astorat de dona i de persona.
Una constatació necessària!
T'envio una abraçada de les que no fereixen,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]gypsy | 14-06-2010
Posa la pell de gallina, fa tremolar i un calfred em recorre l'espinada.
Aquesta manera de dir, franca, veritable amb una cruesa delicada, encara que sembli un contrasentit.
Cada poeta observa la realitat d'una manera diferent i la transmet en els seus poemes. La teva mirada és magna, d'una bellesa que pertorba, encara que el tema que tractis sigui d'una duresa insuportable.
Petons!
M'agradaria poder escriure com tu o almenys una mica, mica, com tu.
;) -
Un poema esborronador,[Ofensiu]brins | 14-06-2010
tan inquietant com la mateixa fotofrafia, tan explícit com la mirada de la dona.
Uns versos punyents i desafiants, amb la veu de la víctima, que arriben al cor del lector. Enhorabona, franz!
Una afectuosa abraçada,
Pilar
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168514 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com