Dies grisos

Un relat de: Cris Pradillo
Hi ha dies en que la vida et gira la cara i ho vols enviar tot a la merda. Et costa distingir el que és real i el que no, i, el teu cap viatja a situacions imaginàries on tot és pitjor del que pensaves o on idealitzes als altres. La gent no és fàcil, per molt senzilla que sigui una persona és complicat entendre perquè riu, perquè plora i perquè, en algunes ocasions, actua com actua. Et creus conèixer a algú i al poc temps te n'adones de quantes coses sobre aquella persona no sabies. A vegades te'n duus sorpreses, altres cops decepcions. Però, si ho penses fredament, et dones compte de què en realitat és complicat conèixer a algú a la perfecció si ni tan sols ens coneixem a nosaltres mateixos. Molts cops no sabem perquè actuam o com ho feim o ens sorprenem a nosaltres mateixos fent coses que hauríem jurat que mai faríem. La vida no està estipulada, no hi ha una manera de viure; i, encara que això la fa complicada, és el que la fa especial, bonica. Així podem somriure un dia de pluja o plorar un dia solejat. El no sabre que passarà, a vegades està bé. I la veritat, de tot se n'apren, dels cops baixos i dels somriures, de tot absolutament de tot!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer