El regal

És un regal. Segur. Amb tot, el desemboliquem nosaltres? O alguna força externa va arrencant els papers?
M'ha vingut una imatge: una àvia desembolica el regal que li han fet, lentament i curosa. Vol desfer el nus del lligall mentre admira els colors i dibuixos del paper, no vol córrer, no té pressa... el nét hi fica la mà i estripa el paper tot dient-li: - vinga iaia ja t'ajudo! (Potser no hi té res a veure amb el teu escrit?)
Amb total cordialitat

desemboliquem el regal ben a poc a poc? No gaudiríem més encara? Cada estripada de paper descobriria una nova experiència vital, per què no? Tres versets que donen per a molt, ben trobats!

S'ha de viure la vida, perquè a poc a poc et trobes un regal cada dia.
Preciós, Ales de foc.
M'ha agradat.
Si et ve de gust, ja en tinc un poema nou. Gràcies.
Cordialment.
Perla de vellut

"per lentament disfrutar", tant de bo sabéssim gaudir de la vida sense pressa!
Tres versos que ho diuen tot.
Un plaer.