Dibuixos d'estiu

Va destapar la pintura de dits de color groc i m'hi va començar a fer un dibuix al pit esquerre. Una línia ondulada que baixava des de la clavícula fins el melic, desviant-se i fent giragonses allà on el terreny era més ondulat, i de la qual en sortien petites fulles amb un perfil poc definit, ja se sap, la pintura de dits sempre va una mica a la seva. I per allà on em resseguia amb el dit convertit en pinzell, una escalfor tèbia em despertava la pell, com un calfred que em deixava immòbil, tot desitjant que aquella línia no s'aturés, tot desitjant que el color groc m'acabés omplint tot el cos de formes i dibuixos d'estiu.