Diàlegs confusos en escenaris austers.

La complexitat estructural i la mancança d'inhibició regnaven dins un mar etílic i caòtic. Tal vegada la sintaxi poc adequada d'aquelles mirades o l'estrany rebombori d'aquell forat van ser els causants de l'estrambòtica conversació que entaulaven les seves mans. Si més no, faltaven paraules, sobraven sospirs i aquelles rialles una mica fosques no acabaven de lligar amb el decorat de l'escenari. I en aquells moments la funció acabava de començar, l'equilibrista no entenia el que estava passant però continuava aguantant aquelles espelmes que feia temps que estaven apagades, i el so dels “clin” i els “clacs” composava una mena d'harmonia repetitiva i curiosa que sols els seus conductes auditius eren capaços de captar.