Diagonal 629 - "Cambrer"

...bufalamandanga! Hosties venideres! Ets collonut.

Tens un domini del llenguatge molt bo, aquest relatet té més expresions col.loquials que un llibre de text. L'història del cambrer és força bona, el tio amb mala llet, tot el dia currant i a sobre veient com gaudeixen els altres, ha de ser una de les professions més dures. Bé, a veure si m'incorporo a la saga. Des de gener que vas penjar el relat, ja et devies pensar que se n'havia anat la idea en orris.

Aprofito per agrair-te els comentaris, especialment els de l'ortografia. No escric massa bé, per a mi el català és dificil perquè el vaig aprendre a escriure de gran. Jo sóc de les del corrector, que ara, per cert, no tinc. Ara, les faltes que em vas trobar són de no haver revisat el text. Moltes gràcies.

Glòria

Pa los kurrantes hauria de ser el títol del relat... El pobre paio currant en un dia de sol a la zona alta, que s'espera? Gent "xunga" del Carmel (jo sóc del Carmel)? A mi em faria por que em servís aquest cambrer si està de tan mala llet, en qualsevol moment et munta un sidral!

...per ser el primer en penjar el relat! i perque no et puc posar un 629, eh!
Doncs res, molt ben escrit. Realment m'ha semblat veure el cambrer remugant i trempant amb la noia de la faldilla.
Molt ben escrit!

Una abraçada i moooolta màgia!

Per cert, la setmana vinent intentaré penjar el meu, val?

Perquè jo també formo part del grup i podria semblar alguna cosa rara que ara no em surt el nom (si em voleu contestar, escriviu-me un comentari a qualsevol relat/poesia, jeje. Publicitat subliminal). Està molt bé, al principi no me n'ahe adonat massa de que anava (les hormones juvenils, que em passo el dia amb fantasies tipus Winnie The Pooh però amb orgia inclosa i, es clar, se'm va l'olla). Està molt bé, jo he començat a escriure el meu "nen traumtitzat". Espero que t'agradi.

Apa, petons i moltes diagonals!!!

de cisterna de casa pairal, amb aigua verdosa, freda, amb regust d´aigua de puda i de minerals crus, que deixa la gola en carn viva...
ets un pou d´expressions, onomatopeies i exclamacions rupestres que actualitzes i converteixes en protagonistes en la boca d´un cambrer que porta els collons plens de copes buides d´atenció ciutadana...
ets un pou innovador d´arcaics farums de racons de ciutat, retratista tràgic-còmic de la societat... pintor nafnaf, que amb collons i recollons i altres pinzells de sons eclèctics, pinta retalls oblidats de terrasses urbanes...
ets un pou... mestre! felicitats, una vegada més! una abraçada...
PD. gràcies pel teu comentari sobre el macro-poemari "60 somnis de natura morta"... tens tota la raó, com sempre: massa llarg, massa dens... amb 5 de ben seleccionats, hagués quedat millor ( gràcies per la teva sinceritat ) no es pot somiar tant, collons! je je je
un dia tonto el pot tenir tothom... però he de fer una consulta urgent al facultatiu psiquiàtric... perquè aquests moments tontos... estan augmentant la freqüència... perillosament je je je. gràcies, amic