Dia extrany

Començaré com si diguessem per la "conclusió", sí... jo sempre al revès del món... doncs després de pensar tot el dia he arribat a la conclusió de que em fa molta por el futur...ja sigui amb la meva parella, amb l'esport que practico, amb la meva "enfermetat",amb els estudis... per tot, simplement, em fa por que el temps vagi passant...
Perquè sempre pot ser millor, poden anar 'cap avant' les coses... però... i si van 'cap enrera'? ...
En aquestes circumstàncies de la meva vida no aguantaria ni un mil·límetret més endarrera...
Deu ser l'adolescència? no ho sé... però si és això... he de dir que... que complicada és l'adolescència!!!
Canviant de tema un poc radicalment xD, ahir de nit mirava un documental o algo EXTRANY a la televisió... tractav de entrevistadors que, llògicament, entrevistaven, però, en aquest cas no a gent famosa ni qualsevol cosa d'aquestes, sinó que, a gent amb molts diners, és a dir, a gent moooolt rica. Vaig estar pensant una estona més (penso massa...? potser xD)... i la típica frase de <> sincerament, creieu que es cert?
jo crec que no... dacord, no et fan la felicitat al cent per cent.. però, al noranta sí... sempre es diu; dacord, però... i la salut? si no tens bona salut no la tindràs en diners i sense... no?
No sé... pot ser son paranoies meves...
ho deixo aquí que crec que per avui ja n'hi ha prou...
besets!