Despertar

Un relat de: venuseva

He obert els ulls, i la manta de colors i brillant que tapava la finestra s'havia convertit en una tovallola de ratlles trista i descuidada. Has llançat el mòbil a terra i t'he temut. La manera com ella et parlava... Em feia por. La teva mirada brillant i encantadora em captivava...la teva expressió juganera i suau, i tendra... de sobte, un nou mirar es dibuixava al teu rostre. Una mirada forta, insistent, penetrant i dura em feia recular. I les teves preguntes estúpides em torturaven, em perforaven per dintre. M'estava tornant boja. Però la curiositat que sentia em feia seguir al teu costat. No deixava que me n'allunyés ni un segon. Volia saber de tu, volia tocar-te, volia sentir-te. Dues persones que es concentren en una. I intentava entendre't, però no veia més enllà d'una dualitat espantosa, d'un intent d'unificació impossible. Una mescla de por i bellesa que em feia sentir viva.

Comentaris

  • Despertar torbador[Ofensiu]
    Jan des Val | 13-11-2005 | Valoració: 10

    M'he vist en aquest despertar i m'he sentit torbat: l'atmosfera curulla de misteri entra a l'ànima i et fa voler saber més, però al mateix temps et crida a fugir. Vull llegir més relats teus, Venuseva!