DESPERTAR

DESPERTAR

Es un matí de diumenge. Els primers rajos de sol traspuen pels forats de la persiana convertint el llit en un espai pigat de llum on ella, nua, està acabant els últims grumolls de son i de mandra. Ell, més matiner, ha anat a la cuina i s'ha menjat les darreres galetes que hi havia dins del pot i ara, assegut a la taula del menjador, fulleja d'esma una revista mentre espera que ella es desperti. La bonança dels primers dies d'octubre fa que l'ambient sigui encara prou càlid per permetre que vagi nu sense l'ajut de la calefacció. Un petit soroll li fa aixecar el cap i la veu, repenjada a la porta, que l'esguarda amb una mirada dolça i un lleu somriure als llavis. Porta posada una bata de color verd que un cinyell mal lligat li manté creuada. En veure-la, tanca la revista i amb gest indolent la llença sobre el sofà.

- Bon dia. - Li diu ell mentre obre els braços convidant-la a l'abraçada.
- Bon dia, amor meu. - Li respon ella mentre avança cap ell i, en ser-hi a prop, s'inclina per fer-li un petó.

En el moment que els llavis es toquen, la mà d'ell s'esmuny per l'obertura de la bata i, acariciant la cuixa, va lliscant amunt, suament, fins arribar a l'entrecuix. Ella, passat l'inesperat moment, apropa altra vegada els seus llavis als d'ell, mossegant-los amb delicadesa i cercant amb la llengua la d'ell, les dues inicien un ball ple de sensualitat. La mà d'ell no ha parat de fer carícies i amb el dit polze va resseguint el solc una vegada i una altra. Ella, sense deixar de besar-lo, mou suaument els malucs amb una oscil•lació que mostra la seva acceptació i excitació. Quan li entra el dit en la calidesa del seu trau s'atura un instant a la vegada que deixa anar un sospir i reprèn novament els moviments ondulants. Amb la mirada li diu: que n'ets de murri... i com m'agrada que ho siguis.

Ell retira la mà del ja sucós racó i li desfà el llaç que manté la bata creuada, que, ja lliure, s'obre lleugerament deixant veure parcialment la rodonesa d'uns pits ferms, la lluïssor d'una pell jove i la vellositat retallada del pubis. Prenent els dos caps de la llaçada, els tiba atraient-la cap a ell fins que se li asseu a la falda i abraçant-la per la cintura s'amorra als pits, ara l'un ara l'altra, xuclant, mossegant, llepant.... La seva verga, ja ben tibant, es mou lleument amb cada impuls de la sang que la rega de manera que ella nota l'excitació creixent que fa preveure noves sensacions. Acosta la boca a la seva orella i li xiuxiueja: vols que m'esveri, oi? Doncs sàpigues que tens a la falda una dona calenta que espera que li facis tastar el cel.

No sense esforç i tal com la té asseguda, s'aixeca de la cadira i amb dues passes vacil•lants la deixa sobre la taula i la fa girar de manera que queda amb els peus a sobre, amb les cames flexionades i obertes i oferint-li la vista del seu racó íntim, rosat, discret, sense exageracions. S'inclina fins besar-li la cuixa, prop del genoll, i amb besades i llepades es va acostant lentament al que serà l'objectiu final. Sent-hi a prop, li percep un lleuger tremolor, llavors passa a l'altra cuixa per seguir en sentit contrari i després tornar a començar. Mentre ell juga a "ai que vinc", ella es grapeja els pits i es pessiga els mugrons fins que, ara si, hi ha arribat i s'hi ha aturat. Ell, amb cada mà li envolta les cuixes i amb la llengua va resseguint la porta del deliri, amunt i avall, entretenint-se en el botonet, separant-li els llavis, furgant l'entrada del desig. Sense que la llengua s'aturi, allibera una mà i l'atansa a un sexe que cada vegada en vol més i el penetra amb dos dits, que a dins, es mouen desvetllant tots els indrets. Sotraguejada per un plaer cada vegada més intens, ara té els braços tensos amb les mans agafades als cantells de la taula, amb l'esquena arquejada, el pit i les galtes enrogits, la respiració accelerada emetent gemecs que van pujant de to fins que llença un esgarip en arribar al cim del plaer. Com que la llengua i els dits no paren, els espasmes fan que les cuixes li bufetegin la cara fins que, incorporada ja, li agafa el cap per aturar-lo.

- Punyeter, com treballes!

Baixa de la taula amb un somriure de picardia i amb una mà li agafa el membre, que si bé amb l'estona ha perdut un xic de la l'altivesa, no ha perdut ni la valentia ni les intencions.

- Anem. - I el condueix agafat fins el dormitori.

En el temps d'arribar-hi, la llança torna estar ferma i apunt pel combat. Ella es posa de quatre grapes sobre el llit oferint-li unes natges arrodonides que emmarquen aquella sucosa tavella que ha degustat abans. Sense demora, s'agenolla darrera seu i amb destresa la penetra fent-li exhalar un gemec de plaer. Va calent i l'escomet amb un ritme frenètic. Els gemecs es succeeixen al ritme de les envestides i a poc a poc van pujant de to. Li té les mans a la cintura i lentament les va atansant a uns pits que tremolen cada cop que el membre entra fins el fons. Els agafa i tot acariciant-los fa que ella es redreci i amb la nova postura enceti altres racons de plaer. Tornada a la postura inicial allarga una mà per entre les seves cuixes i li acaricia els testicles per després resseguir-se fins trobar el capciró i comença fer-li ralet-ralet, cada cop amb més intensitat, amb més gemecs, amb més plaer. Quan ell veu que se li estan obrint les portes del cel, altra vegada, perd la concentració que havia mantingut per retenir-se i en qüestió de moments llença un indescriptible so gutural al temps que es buida. Ella remena frenèticament els malucs aprofitant els últims segons de fermesa d'aquella verga que l'ha fet embogir mentre els seus dits li acaben de fer perdre el món de vista.

Panteixant, jeuen l'un al costat de l'altre. Es miren amb tendresa. Ella li fa un petó que ell mira d'allargar sense aconseguir-ho. Somriuen i no es diuen res. Tots dos saben que ha estat molt bé.

- T'estimo. - Li diu acaronant-li la galta.
- Jo també. - Li respon tot jugant amb un mugró.

Ella es gira de costat donant-li l'esquena i ell se li apropa, fent-li la cadireta, i acoblant el seus cossos li passa la mà per damunt fins reposar-la sobre un pit. Ella posa una mà sobre la d'ell i s'estan quiets.

Ell tanca els ulls i s'endormisca. Ella els té oberts i li brillen.

* * *
Es un matí de dia feiner, qualsevol. La llum dels fanals del carrer passen pels forats de la persiana convertint l'armari d'enfront en una superfície plena de puntets de llum. Ell, nu, no sap que està consumint els últims instants de son. Sona el despertador.

Amb la primera espurna de consciència s'adona de que aquesta nit ha vessat, altra vegada. Observa el seu membre que jeu, humit i llefiscós sobre una cuixa també humida i llefiscosa. També els llençols estan tacats.

A poc a poc, s'aixeca pensarós i se'n va a la dutxa tot remenant el cap en senyal de confusió i incredulitat. No pot recordar què ha somiat.