Desitjos de roig calent.

M'agrada molt aquest relat teu, Bruixot. Saps retratar i molt bé l'erotisme sense caure en el mal gust ni en la barroeria. (Almenys, així és com he interpretat el conte).

Les metàfores estan ben aconseguides, ja ho crec, i el relat és simpàtic i ben aconseguit.

Aquesta noia ja estava a punt de caramel, ja ho crec, i ben al vermell viu...

Tal vegada jo hauria hagut de fer un relat eròtic per a l'Osset... En fi, tot són idees.

Ja ens veurem per relats. Salut, xicot!!

...un conte molt ben escrit! I felicitats pel repte guanyat.

Gràcies, d.

s'han intercanviat els papers.
Molt ben adaptat. Un escrit bell fet des d'un punt de vista nou, les imatges hermoses, les paraules mesurades.

els personatges molt ben definits. Sobretot el llop amb aquest paràgraf:

"No sabies que quan em poso llunàtic estic contemplatiu, que començo a admirar les formes dels arbres movent-se amb el vent sota la llum suavíssima de mitjanit, i que el cap se'm omple de paraules que dansen tot formant sonets. Ni vares veure que les meves mans, petites i tendres, sols han premut amb força la fusta polida del llapis quan omplo el paper de versos matussers."

de vegades, penso que Déu, existeix quan permet aquesta mena de perfeccions.

petons admirats, druida estimat!

gypsy

És bo. La idea és genial. Aconsegueixes de donar el gir adequat a la història amb una coherència que fa dir "com no se m'havia acudit a mi abans, sí és que està clar, sí és que l'autèntica història de la caputxeta és aquesta i no la tradicional" Molt bé.

A nivell formal ja saps que sóc un perepunyetes, i a més ara tinc més temps.

"Massa" és invariable, és a dir no és correcte escriure "masses tardes" o "masses nits"; seria "massa tardes" o "massa nits".

"Mirant a l'horitzó" hauria de ser "Mirant l'horitzó"

"del interior" seria "de l'interior" l'article i l'apòstrof com més a la dreta pugui anar millor.

"se'm omple" seria "se m'omple"

"I quan et vares adonar"
jo ho escriuria:
"I quan te'n vares adonar"

i per últim:
"que bategava en força" seria "que bategava amb força"

Però això són formalismes. El relat és genial. A més, fa pensar en allò de les necessitats reals de les persones per damunt dels convencionalismes socials sobre que és decent desitjar i que no ho és. I també allò que l'apariència no reflecteix sempre l'interioritat real dels éssers.
Jo, si t'haig de ser sincer, en aquest relat sóc més aviat com el llop que com la Caputxeta.
Fins aviat...

Com a poeta toques fibra, mai em deixes indiferent, però aquests darrers relats en prosa m'han deixat bocabadada. Bé, del conte oníric encara m'estic recuperant entre l'ensurt i la sorpresa...

Concretament aquest relat, més que llegir-lo, me l'he engolit. No té ni un punt, ni un moment on decaigui. La intensitat i la força de la història omple tot l'espai de batecs i sensacions. Sensualitat d'un roig ardent, barrejada amb un esclat de tendresa, amb un polsim de tenebra, amb un udol feréstec que cadascú manifesta i sent a la seva manera, amb tantes formes de sentir el desig com éssers humans, moments i circumstàncies.
Sublim la descripció dels plecs de la caputxa i les ombres que fa a les espatlles de la noia. Té més sensualitat aquella pinzellada de deliri poètic que tot el relat sencer.
En fi, que l'he rellegit poc a poc, assaborint-lo lentament. Estic realment meravellada, l'he trobat rodó i molt ple. No li falta de res...

Una abraçada i fins aviat!

Ja t'han dit moltes de les coses que pense sobre aquest relat. Molt bo. M'agrada molt el teu treball, et seguiré amb admiració.

superior, excels i diví.
Uns moments estimulants i absorbents, diluït amb un to excitat que es lliura a la ment i que m'ha capturat al instant un lleu somriure als llavis.

...aquest en formaria part de l'antologia, ben segur!
Tendre i sensual, capciós i irònic, agredolç i àcid.
Enhorabona!

Només dir-te que és original, riquíssim de llenguatge i flueix avall sense presses innecessàries ni parades inútils.

Sequeix així!