Desitjos de roig calent.

Un relat de: Bruixot

Quan em vas veure, brut i grenyut, vas pensar que semblava un llop. I els ulls se't van il·luminar de cop. Masses tardes perdudes mirant a l'horitzó. Masses nits rebregant els llençols, i atrapant el coixí entre les cames com un simulacre de passió.

Vares creure, sí, segur, que jo et faria el que la teva cara angelical impedia de fer a tants homes. Et vares retocar la caputxa, mig tapant-te la cara, i em vares mirar de manera insinuant per tal de provocar l'estimulació dels meus instints més primitius.

Però, clar, eres massa jovenenta per saber que les aparences, els cabells llargs i desordenats, la barba mal afaitada, la samarreta per fora els pantalons, i la mirada fosca i penetrant, les aparences, dic, no són sempre un mirall del interior. Tu esperaves que em llances al teu coll, prim i blanc, a clavar-te els ullals. O potser que, impetuosament, t'arrenqués les faldilletes llisades i plenes de floretes, i les calcetes amb un llacet.

Però jo et vaig mirar parsimoniós, observant amb curiositat els plecs que et feia la caputxa d'un vermell llampant, i les ombres que produïen al arribar a les espatlles.

Sí, d'acord, la lluna era ben plena, i tu esperaves que el meu costat animal es despertés, que et rubriqués un camí de saliva entre els teus pits tendres, que t'apamés l'esquena i el cul amb les meves mans rugoses.

No sabies que quan em poso llunàtic estic contemplatiu, que començo a admirar les formes dels arbres movent-se amb el vent sota la llum suavíssima de mitjanit, i que el cap se'm omple de paraules que dansen tot formant sonets. Ni vares veure que les meves mans, petites i tendres, sols han premut amb força la fusta polida del llapis quan omplo el paper de versos matussers.

I quan et vares adonar, vas arrencar a córrer per la carena, esperitada, cridant de ràbia, i esgarrinxant-te el vestit amb els esbarzers i els matolls de garric.

Al arribar a casa, amb els ulls brillants encara del desig no satisfet, bruta i suada, havies de donar alguna explicació als teus parents. I amb la veu tremolosa vas anar narrant una història plena d'ullals, de sang, d'enganys i d'ulls foscos, entremesclant el que tant havies desitjat amb el desig de revenja que bategava en força en els canells.

Comentaris

  • Un conte eròtic excel.lent.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-09-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat teu, Bruixot. Saps retratar i molt bé l'erotisme sense caure en el mal gust ni en la barroeria. (Almenys, així és com he interpretat el conte).

    Les metàfores estan ben aconseguides, ja ho crec, i el relat és simpàtic i ben aconseguit.

    Aquesta noia ja estava a punt de caramel, ja ho crec, i ben al vermell viu...

    Tal vegada jo hauria hagut de fer un relat eròtic per a l'Osset... En fi, tot són idees.

    Ja ens veurem per relats. Salut, xicot!!

  • Com diu la gypsy...[Ofensiu]
    deòmises | 13-01-2009

    ...un conte molt ben escrit! I felicitats pel repte guanyat.

    Gràcies, d.

  • La fúria salvatge i la tendresa[Ofensiu]
    RATUIX | 24-09-2007 | Valoració: 9

    s'han intercanviat els papers.
    Molt ben adaptat. Un escrit bell fet des d'un punt de vista nou, les imatges hermoses, les paraules mesurades.

  • quin conte més ben escrit, Bruixot[Ofensiu]
    gypsy | 24-12-2006 | Valoració: 10

    els personatges molt ben definits. Sobretot el llop amb aquest paràgraf:

    "No sabies que quan em poso llunàtic estic contemplatiu, que començo a admirar les formes dels arbres movent-se amb el vent sota la llum suavíssima de mitjanit, i que el cap se'm omple de paraules que dansen tot formant sonets. Ni vares veure que les meves mans, petites i tendres, sols han premut amb força la fusta polida del llapis quan omplo el paper de versos matussers."

    de vegades, penso que Déu, existeix quan permet aquesta mena de perfeccions.

    petons admirats, druida estimat!

    gypsy

  • És clar... aquesta és la història real de la caputxeta...![Ofensiu]
    Jere Soler G | 21-10-2006

    És bo. La idea és genial. Aconsegueixes de donar el gir adequat a la història amb una coherència que fa dir "com no se m'havia acudit a mi abans, sí és que està clar, sí és que l'autèntica història de la caputxeta és aquesta i no la tradicional" Molt bé.

    A nivell formal ja saps que sóc un perepunyetes, i a més ara tinc més temps.

    "Massa" és invariable, és a dir no és correcte escriure "masses tardes" o "masses nits"; seria "massa tardes" o "massa nits".

    "Mirant a l'horitzó" hauria de ser "Mirant l'horitzó"

    "del interior" seria "de l'interior" l'article i l'apòstrof com més a la dreta pugui anar millor.

    "se'm omple" seria "se m'omple"

    "I quan et vares adonar"
    jo ho escriuria:
    "I quan te'n vares adonar"

    i per últim:
    "que bategava en força" seria "que bategava amb força"

    Però això són formalismes. El relat és genial. A més, fa pensar en allò de les necessitats reals de les persones per damunt dels convencionalismes socials sobre que és decent desitjar i que no ho és. I també allò que l'apariència no reflecteix sempre l'interioritat real dels éssers.
    Jo, si t'haig de ser sincer, en aquest relat sóc més aviat com el llop que com la Caputxeta.
    Fins aviat...

  • un relat rodó i fulgent...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-10-2006

    Com a poeta toques fibra, mai em deixes indiferent, però aquests darrers relats en prosa m'han deixat bocabadada. Bé, del conte oníric encara m'estic recuperant entre l'ensurt i la sorpresa...

    Concretament aquest relat, més que llegir-lo, me l'he engolit. No té ni un punt, ni un moment on decaigui. La intensitat i la força de la història omple tot l'espai de batecs i sensacions. Sensualitat d'un roig ardent, barrejada amb un esclat de tendresa, amb un polsim de tenebra, amb un udol feréstec que cadascú manifesta i sent a la seva manera, amb tantes formes de sentir el desig com éssers humans, moments i circumstàncies.
    Sublim la descripció dels plecs de la caputxa i les ombres que fa a les espatlles de la noia. Té més sensualitat aquella pinzellada de deliri poètic que tot el relat sencer.
    En fi, que l'he rellegit poc a poc, assaborint-lo lentament. Estic realment meravellada, l'he trobat rodó i molt ple. No li falta de res...

    Una abraçada i fins aviat!

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Rodamons | 12-10-2006 | Valoració: 10

    Ja t'han dit moltes de les coses que pense sobre aquest relat. Molt bo. M'agrada molt el teu treball, et seguiré amb admiració.

  • Boníssim[Ofensiu]
    Lady_shalott | 11-10-2006 | Valoració: 10

    superior, excels i diví.
    Uns moments estimulants i absorbents, diluït amb un to excitat que es lliura a la ment i que m'ha capturat al instant un lleu somriure als llavis.

  • Dintre els reptes...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-10-2006 | Valoració: 10

    ...aquest en formaria part de l'antologia, ben segur!
    Tendre i sensual, capciós i irònic, agredolç i àcid.
    Enhorabona!

  • Brillant![Ofensiu]
    resespoc | 11-10-2006

    Només dir-te que és original, riquíssim de llenguatge i flueix avall sense presses innecessàries ni parades inútils.

    Sequeix així!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

205019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.