Desig moribund

Tristament bonica, tota ella com un plor.
Darrer intent de revifar el goig resec del passat.

Escriure-ho esdevé sovint el darrer dels intents.
Molt bonica

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

que ens parla de desamor. Has sabut fer versos
que ens arriben, com una sageta, al cor. Et felicito

aquest inici i aquest final.
Perfecta descripció de desamor, en el sentit de pèrdua d'allò que va ser i ja no és.

una descripció senzilla del desamor que a l'hora t'explica coses de tu mateix.
Una Poesia.

Quan l'amor, el desig o la passió s'acaben, s'acaben. Sóc de la opinió de no allargar les coses més del compte, si no va bé, doncs "borrón y cuenta nueva", que diuen :)

Mai t'havia llegit -em sembla- però ara penso fer-ho més sovint :)

Un petonet!!

Expressió magnífica, metàfora sensual, contundent, imatge immensa i alhora ínfima, invisible, però carregada de força.
Un poema sonor, rítmic i amb un títol contundent.
M'has deixat "muerta".
M'encanta la teva poesia i em sorprèn que una narradora com tu, tingui aquesta vena poètica tan accentuada. Ets una poetassa!

Quina manera d'expressar el dolor intern, aquell que només pot sortir del cor!

Petons, artista!

...és una fuetada al cervell, al cor; a l'ànim de seguir llegint. I la gana augmenta en veure les seguides sensacions, les 'incongruènciés'? de possessió i renúncia -o al contrari-. Per acabar amb un crit de ràbia conformista?, recordant el vers de començament i els resultats.
Així és com ho he vist. Salut i rebolica!

Déu ni do, Llibre, quin poema!

Resulta dolorós llegir l'entrada, i mentre el cop al cor de la lectora es deixa sentir i aquesta s'arrossega pels versos entremitjos, ja es tem el final, que en arribar confirma la sensació de sofriment i de renúncia.

T'he de felicitar per haver aconseguit transmetre aquesta densitat en la sensació.

Per tot això i per un parell de coses més ( enhorabona pel blog, que ja he visitat! i per la novel·la, que ja he llegit! ) t'ofereixo una abraçada bona, però de les bones de veritat,
Unaquimera

Penosa llum entre boirines en el camí de l'abans i el desprès. Però l'abans i el desprès de què, de qui?
Ni això sabem; en el camí darrera del proper tossal hi haurà una caseta amb llar de foc, o tal vegada la tarda sortira inesperadament càlida i neta. No hi ha dubte que tornarem a davallar fins Nadal per remuntar el vol amb el fred assolellat i ventós dels reis al gener. Aleshores ens semblarà reconèixer quelcom com una mena d'estiu en alguna estona de sol a recer.

Salutacions cordials,

T. Cargol

que obliga amb contundència a seguir llegint.

Quan de temps sense veure res per aquí!