Desfiguració d'un migdia

Poc a poc se'm liqua el son,
es desfà el gelat de meló i esdevé una massa densa.
Un vent tebi em frega el clatell,
ets tu?, és ell?
Tot succeeix a marxa inversa,
dibuixant una regressió perfecte
pas rere pas tornant al res.
Sé que d'aquí uns anys em tindré enveja,
però avui tot és funest,
cendrós,
capgirat,
descoherenciat.
La sang dins el ventre palpita silenciosa
assassina del benestar, enemiga mandrosa!
Doncs ja he pres una decisió: avui tot es posposa,
no hi ha peròs que valguin, qui vulgui res només fa nosa.
La cua d'espera comença rere la porta;
Problemes: prengueu tanda i paciència, potser demà ja estic de bones.