Desamor

Un relat de: Carme Alcoverro
El sabor del desengany
impregna les hores
vestides de blanc.

Aire eteri als pulmons
que ben just dona per viure.

Passes que ressonen
com espectres de l'oblit.

És amo del meu son el teu desamor?

Ets efímer
com l'alè del teu riure,
que ja no m'eriça la pell.

Dolça pena m'acompanya
però ja no fa mal.

Al meu balcó el sol fa niu.

Comentaris

  • ja va passant [Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    Després del sotrac venen les hores de ressaca i de pair la ruptura. Un poema amb imatges que ho expliquen. Ben escrit.

  • Blanes pel desamor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-10-2021 | Valoració: 10

    Quantes paraules ben dites, per això del teu desamor. És preciós encara que és de desamor.
    Molt tendre i bell.
    Salutacions...

  • quan el desamor...[Ofensiu]
    Homo insciens | 11-10-2021

    ...comença a no fer mal, i trobes refugi en petites coses: en el sol que niua al balcó, o en un poema que emmarca la bellesa que de vegades també pot raure en el desamor.

  • Desamor[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021

    Bonic poema que parla de desengany i esperança...."al meu balcó, fa niu el sol".
    Belles paraules per expressar la realitat del desamor.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Alcoverro

7 Relats

38 Comentaris

1207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93