Des dels dies muts

Un relat de: Emelkin

Des dels dies muts,
on l'aire oxida les hores,
t'escric
i, al damunt, el cel
es desfigura el rostre
amb la fulla dels núvols.
Amagada,
et beus la dolça droga
del temps
- Mai admetràs que
n'ets addicta.-
i somrius alleujada.
- Creus haver trobat
la fuita que et buida.-

Des dels dies muts,
et trobo un racó
on podrir-te
amb els teus records.
T'escric
i la bala doblega
les promeses que ens vam
deixar de fer.
Amagada,
sagnes un cop
i un altre
la llàgrima que va fer
vessar el got
- Mai admetràs que
n'ets addicta.-
i somrius alleujada.
- Creus haver trobat
la fuita que et torna a buidar
un cop
i un altre.-

Des dels dies muts,
l'anorèxia de les paraules
prostitueix la nostra carn
podrida
i t'escric
un cop
i un altre.

Comentaris

  • T'han lloat el teu "Poeta", que és bo, però...[Ofensiu]
    angie | 29-12-2010

    jo em quedo amb el lirisme ofegat de les imatges que conformen aquests altres versos...
    Cada dia em sorprens més, Gerard!. Els teus poemes són encoratjadors, encara que freguin la tristor, plens d'esperança malgrat la boira, valents i directes...
    Bé, no t'afalago més, seductor poètic, només et desitjo ara un bon any nou!!!!!!

    angie