DEPARTAMENT DE DIMISSIONS, ABDICACIONS I CESSAMENTS

Potser no us ho creureu, però, fins no fa gaire, aquest departament era una bicoca. Vaig demanar la plaça de registrador i com que, segons sembla tenia mèrits suficients, me la van concedir. La meva obligació principal, de fet la única, era ser present al lloc de treball i la meva tasca consistia a anar traient lal pols que s’acumulava als llibres de registre de dimissions, abdicacions i cessaments., perquè ningú dimitia, ningú abdicava ni tampoc es cessava a ningú. Malgrat això, la burocràcia exigia que, per control i transparència, hi hagués un registre. A mi, la veritat, tant se me’n fotia perquè tenia un sou prou acceptable i la feina no matava. El meu departament era una bassa d’oli si el comparo amb altres, com per exemple el de corrupció generalitzada. La companya que portava el registre de la secció d’imputats si que ho passava malament. Sempre anava atabalada. N’hi havia tants que no donava l’abast a omplir pàgines i pàgines del registre. Fins i tot van ampliar-li el pressupost de compra de més llibres de registre, perquè el nombre d’imputats no parava de créixer. I que dir del departament de la porta giratòria i la seva secció del registre especial de “chollos”. Es sabut de tothom que, al qui plega o se’l cessa d’algun càrrec important del govern o de l’administració, se’l compensa amb un altre càrrec o se’l col•loca com a assessor en el consell d’administració d’alguna gran empresa, molt important, on sempre hi ha cadires buides i disponibles per als nous assessors, tot i que no caldrien, les cadires, perquè tampoc no hi van a ocupar-les.

Què els passa ara a aquesta gent? De cop i volta m’ha vingut de tot i molt. Bé, d’abdicació només una, de moment. Però de dimissions, la tira, i em sembla que això tot just ha començat. De cessaments no ho sé pas, però déu n’hi do. El registre de dimissions, abdicacions i cessaments, treu fum i jo no em trec la feina de sobre. Com podeu suposar, i és lògic que ho suposeu, jo no estava acostumat ni preparat per a registrar l’allau tan espectacular que m’ha vingut. Em noto estrany, cansat, esgotat, nerviós. No estic bé, no. Em sembla que m’estic estressant...