Del recuall, poemes sense nom 2.0

Un relat de: Libèl·lula
M’han mirat, aquesta tarda grisa que amenaça tempesta,
amb un anhel ignot, els teus ulls d’aigua i mel.
Hem desat a l’armari paraules afilades, orfes silencis
i hem ensorrat el temps
dessota cent càlides albades i cent rogencs capvespres.
Ens hem dit tot el què ens havíem de dir
a cops d’ullal,
enfilant l’escala d’un desig captiu, foll.
Ara, la pluja lenta dibuixa camins d’argent al finestral,
camins d’aigua que s’uneixen i es bifurquen.
S’obren clarianes en el cel plumbós,
escletxes d’or llampurnegen renovant esperances.
Més tard la lluna sortirà, i em vestiré de lluna.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

16936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.