Cercador
DEL BRESSOL AL FOSSAR
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
DEL BRESSOL AL FOSSAR
Canta l'ocell el seu cant ancestral,
sigui pardal o sigui cadernera.
Ençà i enllà, ningú no discuteix
ni veu ni mot, ni tal sols melodia.
Jo vull ser ocell, vull ser un humil moixó
que va cercant llavors per omplir el pap
entre els rostolls o l'herbei, més frescal,
i algun cuc, si viu arran de terra.
I vull cantar el meu vers, el meu poema
escrit amb mots que són eterns, eterns
de fa mil anys. Són els meus mots, la parla
del meu terrer, dels pares i dels fills.
Com un ocell, moriré amb els meus mots.
Fidel Gangonells i Borràs
Canta l'ocell el seu cant ancestral,
sigui pardal o sigui cadernera.
Ençà i enllà, ningú no discuteix
ni veu ni mot, ni tal sols melodia.
Jo vull ser ocell, vull ser un humil moixó
que va cercant llavors per omplir el pap
entre els rostolls o l'herbei, més frescal,
i algun cuc, si viu arran de terra.
I vull cantar el meu vers, el meu poema
escrit amb mots que són eterns, eterns
de fa mil anys. Són els meus mots, la parla
del meu terrer, dels pares i dels fills.
Com un ocell, moriré amb els meus mots.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Homenatge[Ofensiu]Carme Alcoverro | 13-03-2023
Hi veig un homenatge a la terra, a la llengua, a la natura i la simplicitat de la vida...
M'encanta la musicalitat dels teus versos.
-
Un cant[Ofensiu]Prou bé | 12-03-2023
Un cant a la vida sencera volent ser, volent cantar!
Un bon poema
Amb total cordialitat -
un cant a la paraula[Ofensiu]Atlantis | 12-03-2023
Un poema amb un ritme excel·lent. Un cant a la paraula. Com un ocell.