Deixa't endur pel seu xiuxiueig

Quedes enganxada a la musiqueta per sempre!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Gracies per fer-me volar,per fer-me somniar..es l´únic que puc dir-te..es meravellós...

i em perdo suaument navegant per l'onñiric món de les emocions, ... Mmm, m'ha agradat que em guiessiu per adonar-me'n d'aquelles coses que un fa inconscientment quan escolta música, mmm, perquè ella ens transporta i ens fa sentir, ...

OhCapità.

ben cert....
a vegades molesta el món quan no et deixen escoltar una melodïa o una lletra... per això odio els centres comercials, perquè no escolto bé!!!
genial aquest poema...
no sé tu, però jo sense la música, no sé pas què faria...
endavant, Gemm@!!!!!
abraçades!!!
Sílvia

Quina meravella!

A mi la música em transporta a llocs insospitats.

Em fa viure sensacions sorprenents i em du pau i joia i impuls per viure plena de força i de llum.

kispar fidu, ho descrius molt bé, i tens tota la raó. Cal afinat l'oïda, els sentits i deixar-nos transportar per tot allò que ens parla des de molt endins.

Gràcies per llegir-me. Ara penjaré més coses.
Una abraçada molt, molt del cor!

de sobte et sorprens a tu mateix cantant sense poder parar una cançó que la sents com teva,
i quan de sobte, no pots reprimir-te més aquella melodia que corre per dins teu...
i quan de sobte penses que potser hi ha un patufet, que de nit escolta el que penses, i de dia en fa cançons que sonen a la radio de la nostra vida...
i quan et deixes emportar per aquest xiuxiueig fantàstic, que no deixa de fer-te sentir completament viu...
i quan de sobte dufi, entens... que tens quelcom que et fa molt especial, i que la resta del mon, necessita compartir-ho amb tu...
i quan la música comença a ser, l'única via de poder cridar el mon el que sents dins el teu cor...
"i es que es tan alucinante, que hace días que no duermo... por si acaso al despertarte, creo que todo ha sido un sueño..."
T'estimo baldufa!

no saps com t'agraeixo els comentaris... sempre que tinc dubtes, és gràcies a ells que continuo en aquesta web..

I també ho faig gràcies als teus relats, saps que m'encanten!

Ai cançonetes cançonetes... jo em sentiria massa buida si no en fes. En tinc una pila i moltissimes de perdudes per la funda de la guitarra que ni recordo, però que en aquell moment em fan veure-ho tot més clar.

Em passo la vida sencera cantant, i recordant cançons. Avui mateix, mentre passejava sola per Barcelona, he jugat a relacionar persones, moments, situacions... amb cançons determinades.. digue'm margi per jugar sola pel carrer, però m'ho he passat pipa!

M'ha agradat molt, tens massa rao. I el títol...és tot dolçor..

No fa massa dies una personeta que estimo molt, saps que em va dir? "Tu estàs feta de cançons"... diria que no era conscient del que estava dient, però és sens dubte una de les coses més boniques que m'han dit mai..

Molta feinada 8 relats de cop, eh! Els necessitava! M'he compromès amb mi mateixa que em deixaré anar més. Ara m'hauria de comprometre també a fer comentaris més curts, que m'enrollo com una persiana... Ens veiem aviat, espero!

Molts petonets!!!!!!!

I tant que tens raó amb el que dius en el teu poema! I a més les cançons es van lligant poquet a poquet a situacions i a sentiments de la nostra vida, de manera que quan les tornem a sentir, ens xiuxiuegen: te'n recordes de...

Segur que amb la carona que fas a la foto t'estaven cantant allò de la Lluna la pruna...

Molt bonica la teca poesia i la reflexió.

Un petó

...me les has fet sentir

felicitats!