Cercador
Deixar d'esperar
Un relat de: annahSom amics des de fa molt de temps. Però, des de fa uns mesos que sento quelcom més especial. I, la por de trencar la nostra amistat m'impedeix de dir-t'ho, i de sentir-ho. I, és que la relació que tenim és tan bonica...!
Hem anat al cine a veure la pel·lícula basada en aquell llibre que tan em va agradar. Tu no m'hi has deixat anar sola, encara que dubtaves que t'agradés. Al final t'has emocionat tot: hem acabat plorant tots dos!
Ara, asseguts dins del cotxe recordem l'esceneta que hem protagonitzat fa unes hores. Com em fas riure!
Entre les rialles, es fa un silenci.
-Tu i jo ens assemblem massa. -em dius.
Et miro. T'has posat seriós però el teu rostre conserva aquesta pau que et caracteritza.
-Hem de deixar d'esperar.
No sé si t'entenc o si no et vull entendre.
-Esperar? -pregunto.
-Sí! Hem de deixar d'esperar que passi quelcom entre nosaltres.
M'has agafat desprevinguda. Et segueixo mirant a aquest ulls de mel que tan m'hipnotitzen.
-Perquè ja ha passat. Avui ho he vist tan clar! Estic completament enamorat de tu. S'ha acabat esperar. Ara toca viure-ho.
Hi ha un llarg silenci. Intento assimilar la informació.
-I tu? - em preguntes.
Sóc incapaç d'articular paraules. Ho intento i només em surt un so ofegat.
M'acosto lentament tu. Allargues la mà per tocar-me la galta. El teu polze acarona la comissura dels meus llavis.
Els meus braços envolten el teu coll.
Ens besem, ens fonem en un petó càlid, tendre, tant desitjat!
Comentaris
-
Tot un somni dins un cotxe[Ofensiu]Bonhomia | 17-02-2009 | Valoració: 10
Està molt bé l'escena del cotxe, i tot el relat en general. Seria bonic viure-ho a la realitat. Per desgràcia, ni molt menys tots els amors són així, i molts es desfan amb el temps. Però jo estic a favor de l'amor, i espero que això arribi algun dia.
Relats com aquest poden animar molt, perque dónen esperances i inspiració per el tracte amb qui t'agrada.
Moltes gràcies pel teu comentari! M'ha fet molta il.lusió!
Sergi -
i començar a caminar[Ofensiu]Unaquimera | 19-01-2009 | Valoració: 10
De vegades, al llarg de la vida, cal saber regalar-se temps: quan es fa, es descobreix que moltes coses que semblen urgents poden esperar i res no s'enfonsa.
En altres moments, en canvi, no cal esperar més, i el regal més adient per l'ocasió és un pas endavant: quan el dones, veus que tot allò que semblava tan llunyà està, en realitat, a l'abast de la mà i que només calia estirar-la per tocar amb el dits el començament de... Aquest és el missatge, dolç i entendridor, del teu romàntic relat, oi?
I el final es converteix, d'aquesta manera, en un principi! Endavant, doncs: a caminar, pas a pas, ...
T'envio una abraçada càlida i tendra,
Unaquimera
l´Autor
88 Relats
325 Comentaris
115238 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72