Debia parar

Un relat de: Primera fada

T'he buscat
arraulida en els pensaments
dels teus petons imaginaris.

He encetat
un somni descendent
de la poesia de les teves carícies
tan desitjades.

Ni hi eres però et sentia
Ho volia sentir i no devia,
Devia parar però no podia.

T'he estimat
tímidament per paraules mai dites
i per mirades mai dirigides a mi.

T'he abraçat
des de la llunyania de la teva veu,
m'he nuat a tu amb el somriure
de la teva cara.

I mentre et recordava,
el suau aire de la finestra
em feia dansar aquell cabell
que tan desitjava que abracessis.

I mentre et desitjava
pensava en la teva imatge
dibuixada pels estels
de la fotografia del cel
que en aquell moment em guardava.

Comentaris

  • Salut Companya de carrer![Ofensiu]
    sants78 | 10-11-2006

    Hola Primera Fada!
    Vaig descobrir que també eres una patriota de Badal i he pensat que aquest era motiu més que suficient per llegir-me els teus textos. Bé, aquest és el primer i la veritat és que m'ha agradat molt. Vaig a continuar amb la resta.

  • Amor? Què és?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-09-2006 | Valoració: 10

    Molt romanticisme. M'ha agradat. L'amor, a vegades, se'ns fa tan necessari... jo he plorat, he rigut, he estimat, he odiat: i suposo que és difícil portar a la pràctica un amor veritable i sincer. A vegades penso que en sóc tan lluny que no m'hauria de preocupar i que hauria de cicatritzar les tantes i tantes ferides obertes, sense tancar-me a l'amor, però tancant l'odi i la hipocresia que es fan massa pesats en aquesta vida tan real.

  • l'absència...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-09-2006 | Valoració: 10

    crea un estat melangiós on es mitifica la persona que desitges i no tens, et fa recordar els moments bons passats al seu costat i crea una atmosfera de quietud i de soledat inútil i a la vegada, dolça i... necessària?
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Primera fada

Primera fada

10 Relats

19 Comentaris

14680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Heu descobert mai la manera de definir la inspiració? Jo només vaig poder llegir un poema de Becker que ho intentava, però, no és exactament el que jo sento, s'hi acosta, sí, però penso que això cadascú ho viu a la seva manera, és més, cadascú té la seva pròpia inspiració...
La inspiració és allò que et descobreix a tu, que et busca, que s'apropa tímidament a tu, fins al punt de fer-te escriure, de fer-te amo de la necessitat d'agafar paper i llapis i deixar anar tot allò que et diu...que et xiuxiueja a l'oïda i et converteix en escriptor dels seus sentiments, dels teus sentiments, de la teva inspiració.

*M'encanta la teva absència perquè sé que algun dia hi vas ser...*