Com moltes dones d'aquest món

Un relat de: Primera fada

En aquell moment, érem velles joguines conduïdes per fils malvats desencadenats per la passió, la nostra passió. Érem un, sí, un de sol, una barreja de bogeria, explosió i descontrol manava el moviment dels nostres llavis, les dues llengües, les quatre mans. Dins un bany, un trist, fosc i pudent bany la meva vida perdia el rumb i es començava a dirigir cap a un món inexplorat, mai vist, mai valorat.
Un món al que temia i hi sentia atracció però que no m'atrevia a trepitjar...
Feia estona que ja no era jo, feia estona que havia oblidat el nom d'aquell que en aquell moment ja era mig nu i començava a acariciar el dors del meu cos començant per l'esquena i seguint més a baix, més a baix...
Jo tremolava, desbordant de calor m'ofegava i amb prou feines podia recollir un xic d'aire per als meus pulmons; les seves mans feia estona que estaven investigant el meu cos, i també feia estona que per a mi havien deixat de ser carícies per convertir-se en fúria i espases que em cremaven a cada frec; vaig voler marxar d'aquell maleït lloc per poder respirar i treure'm de sobre l'alè d'aquell que en un principi jo havia anat a buscar però que després vaig témer...
Va ser impossible, el silenci em deia que estava sola, que per molt que cridés la seva força em guanyaria i jo perdria el poder del meu cos...
Ell em mantenia presa al seu, em subjectava pels canells amb duresa que en instants, petits instants, confonia amb afecte... El que havia començat per ser un simple joc va acabar sent un infern per mi...
Al principi havia estat amable, atent, cordial i sensible, havia jugat amb el meu pensament, fins a crear una jugada perfecte que com a recompensa guanyava el meu cos. I jo, estúpida de mi, em vaig deixar guanyar, perquè aquella jugada m'havia encantat...
Ell reia, cridava, es deixava anar...els seus ulls eren brillants boles d'eufòria que cada cop em feien més por, perquè havien canviat la tendresa i el confortament de la mirada per foc i violència cap a mi.
Jo, en canvi, lluitava amb totes les meves forces per poder fugir d'allà...però era difícil, molt difícil, per no dir impossible...
La meva esquena autònoma de roba xocava amb força contra la paret freda d'aquell petit lavabo. El meu pit, el meu ventre, també nuus, estaven pell a pell amb els seus. Amb la força de les seves cames, aconseguia que jo no pogués tancar les meves que feia estona que havien perdut de vista la faldilla que les cobria...
Cada cop que intentava cridar, els seus llavis es tiraven sobre els meus, ofegant l'esperança de poder ser sentida per algú... I les seves mans, aspres i maldestres subjectaven les meves contra la paret per impedir cap atac cap a ell...
I aleshores, vaig entrar, em va fer entrar, sense desitjar-ho, en aquell nou món, obligada, despreciada i enganyada. Em va fer tant mal, que per primer cop vaig reaccionar, i el dolor i la fúria que duia dins van fer que les meves extremitats explotessin contra ell a cops i ràbia fins a aconseguir perdre el coneixement del meu propi control i caure desmaiada sobre ell, que havia xocat el cap contra la paret, i en les meves últimes imatges borroses vaig comprovar, que deixava rajar sang...
Dins aquell lavabo vaig passar hores inconscient, amb ell estès al meu costat... Quan vaig poder obrir els ulls, el dolor exagerat de tot el meu cos no em permetia aixecar-me; un munt de cops i blaus em cobrien de cap a peus.
Vaig girar el cap i al abaixar la mirada, vaig xocar amb els ulls morts del meu violador...
Així va ser, vaig entendre i acceptar que havia estat víctima d'una violació, havia estat violada com moltes dones d'aquest món, com moltes nenes d'aquest món. I amb aquest fosc i cert pensament, finalment, vaig plorar, perquè s'havia acabat, perquè havia passat i perquè no volia que, ni amb mi, ni amb cap altre dona, tornés a passar.

Comentaris

  • Perfecte[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-09-2006 | Valoració: 10

    Està molt ben redactat, i la crítica em sembla perfecta. Descrius molt bé cada tros de l'escena. Les sensacions són intensament horribles. Moltes vegades la masculinitat és capaç d'humiliar fins al fons. Penso que en la societat en la qual vivim es tapa el masclisme amb dades i crítiques dels mitjans de comunicació que representen massa superficialment la situació, i aquesta és greu. Felicitats per saber retratar tan bé una cosa que afecta d'una manera brutal a un gran nombre de gent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Primera fada

Primera fada

10 Relats

19 Comentaris

14680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Heu descobert mai la manera de definir la inspiració? Jo només vaig poder llegir un poema de Becker que ho intentava, però, no és exactament el que jo sento, s'hi acosta, sí, però penso que això cadascú ho viu a la seva manera, és més, cadascú té la seva pròpia inspiració...
La inspiració és allò que et descobreix a tu, que et busca, que s'apropa tímidament a tu, fins al punt de fer-te escriure, de fer-te amo de la necessitat d'agafar paper i llapis i deixar anar tot allò que et diu...que et xiuxiueja a l'oïda i et converteix en escriptor dels seus sentiments, dels teus sentiments, de la teva inspiració.

*M'encanta la teva absència perquè sé que algun dia hi vas ser...*