Ulls de silenci

Un relat de: Primera fada

Escriu-me una poesia
que em deixi absent del teu record
i fes-me creure que no existeixes.

Entén que el mot dibuixat pels teus llavis
ara no és més que un malson
i verníssa't amb la dolçor amb que em desprecies.

Compra'm mil i una rimes
que tornin als ulls el meu color
i emporta't el perjudici i el turment que et mereixes.

Compon un silenci
que trenqui els sospìrs que em vas regalar
i banya't amb el perfum de les teves absències.

Difumina amb llàgrimes àcides,
aquella història que va ser nostra
nascuda de l'amor de fingides confidències.

Apropa't, silenci: necessito els teus ulls.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Primera fada

Primera fada

10 Relats

19 Comentaris

14675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Heu descobert mai la manera de definir la inspiració? Jo només vaig poder llegir un poema de Becker que ho intentava, però, no és exactament el que jo sento, s'hi acosta, sí, però penso que això cadascú ho viu a la seva manera, és més, cadascú té la seva pròpia inspiració...
La inspiració és allò que et descobreix a tu, que et busca, que s'apropa tímidament a tu, fins al punt de fer-te escriure, de fer-te amo de la necessitat d'agafar paper i llapis i deixar anar tot allò que et diu...que et xiuxiueja a l'oïda i et converteix en escriptor dels seus sentiments, dels teus sentiments, de la teva inspiració.

*M'encanta la teva absència perquè sé que algun dia hi vas ser...*