De somnis somiats

De somnis somiats,
amors perduts en mirades canviants,
sense retorn d'aquell que ja no estima,
i sense paraules d'aquella que no plora.

Camins de focs fatus,
carícies de mentides mai utilitzades,
sospirs d'ànimes perdudes,
i crits de desesperació en l'esperança pèssima.

De petons perduts,
abraçades d'aigua tèbia,
somrient-li al nou Sol de matins silvestres,
abandonant les nits de llunes amargues.

Estimar a través de benes marcides,
flors que mai van néixer,
cor de vermell pur,
i oblit... oblit d'aquells records recordats.