DE DEBÓ, TAMBÉ M'ESTIMA

Un relat de: Jaumedelleida
DE DEBÓ, TAMBÉ M’ESTIMA.

Em vaig enamorar d’ella tot just veure-la, perquè a part de maca, vestia sempre com a mi m’agraden les dones: jovenívola, innocent i alhora insinuosa. Bones i nues cames, i bon cos. El seu maquillatge era delicadament inapreciable i més aviat, crec que no li feia falta. M’agradava sí, i molt. Sempre que sortíem junts, no parava d’admirar la seva bellesa i com més anàvem, més m’agradava tot d’ella.

Les vegades (comptadíssimes) que varem passar una nit junts, evidentment ambdós procuràrem no desfer la imatge idíl•lica que ens podíem tenir inicialment l’un de l’altre. Més tard, vaig tenir la sort de convèncer-la d’anar a viure junts, amb la qual cosa, la visió mútua de despertar-nos al llit junts, va prendre caràcter de continuïtat, i és clar, d’oportunitat també d’anar-nos descobrint com en realitat som tot just llevar-nos, i també, fora del jaç conjugal.

Com és de suposar a mesura que passàvem els dies, vaig haver d’aprendre a conèixer, conviure i acceptar els seus roncs, el seu respir sonor, les babes que de tant en tant, la seva boca entreoberta deixava anar sobre el coixí, algun rot espontani, admetre les involuntàries evacuacions de gasos i llurs respectives flaires, el desordre del seu cabell, l’olor menstrual, la pell i ulls sense maquillar, el perfum que deixa al quarto de bany una cop fetes les seves necessitats majors (inútil qualsevol llumí o espelma per dissipar-lo), veure-li deixades per terra les seves calcetes no tan immaculades, i així... tot un continu.

Amb tot i això, cada cop que està agitada o no, i segueixo mirant-la, i més quan ella no se n’adona que l’observo, veig que continua agradant-me i me l’estimo tant o més que com anava i aparentava ser quan la vaig conèixer. El problema és saber si a ella li passa el mateix, respecte a mi. No goso preguntar-li perquè temo que la meva imatge i aspecte, en les mateixes condicions i circumstàncies, no compleixin tampoc les expectatives.

He de pensar que si no m’ho ha retret a hores d’ara, o és un miracle o és que de debò, també m’estima.



jaumedelleida

Comentaris

  • L'amor es etern[Ofensiu]
    pili | 16-07-2016 | Valoració: 9

    Preciós!!!!

  • Les dues coses[Ofensiu]
    frederic | 04-02-2015

    Estimar de debò és un miracle

  • Jo crec que sí![Ofensiu]
    Mena Guiga | 04-02-2015

    Quan s'estima, s'accepta tot en la suma: tot.
    Tot i que hi ha gent que ho fa per costum (més fotut, però també).

    Abraçada,

    Mena

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

344 Relats

692 Comentaris

326605 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com