De ciències i de lletres

Aquesta història podria semblar inverosímil, però és estrictament real. Fins ara només n'ha pogut tenir coneixement un reduït cercle de membres de la comunitat educativa del país, un selecte grup d'investigadors estrangers -la flor i nata dels estudiosos dels fenòmens estranys, inclosos alguns professors universitaris americans i alguns de russos, que ja n'havien iniciat les investigacions abans de la caiguda del teló d'acer- i, com és natural, els nois i noies que n'han estat protagonistes. A aquests darrers, atenent a la seva condició infantil, se'ls ha anat facilitant l'estatus de testimonis protegits, però tot i així, al cap dels anys, com no podia ser d'altra manera, els fets han acabat per trascendir de manera discreta.

Fonts dignes de tota solvència han confessat que en el menjador de l'escola del poble hi té lloc, de manera recurrent des de fa anys, un fenòmen insòlit que alguns autors han arribat a classificar de tel·lúric, mentre que a criteri d'altres es considera prou probable que es tracti d'una maniobra de contacte o aproximació d'alguna intel·ligència exterior. Més que no posar-se d'acord, es tracta de dues teories antagòniques que han provocat no pas pocs enfrontaments per part dels encarregats de defensar-les en congressos internacionals. No cal afegir llenya al foc: el fenòmen és el que és i les investigacions clíniques dutes a terme fins ara revelen, de manera moderadament tranquil·litzadora, que cap dels afectats o protagonistes en primera persona ha patit el mínim efecte secundari o conseqüència indesitjable.

Diuen que és un fet provat que els dies que per dinar hi ha escudella, si durant el matí s'ha fet classe de geografia (o socials, o coneixement del medi, o com en digui el pla d'estudi vigent) i la cuinera ha utilitzat pasta alimentícia per fer la sopa d'un proveïdor determinat (d'un fabricant que hi barreja lletres i xifres, no pas pistons, fideus o estrelletes …) i l'alumne s'asseu ocupant una posició determinada en una taula amb una concreta orientació dins el menjador (que no tenen pas intenció de revelar quina és …), es pot veure com en el plat s'hi va formant una mena de remolí, un moviment centrífug que comença suaument i va pujant d'intensitat, que fa arraconar les lletres, la part sòlida de la sopa, cap a les vores del plat deixant al centre, invariablement, la inscripció 4 2 0 1 N 2 4 9 E, fomada per xifres i lletres de pasta surant dins del calòric i substanciós brou.

Fa anys que cervells molt ben moblats ho investiguen, sense massa resultats tangibles fins al moment actual. Les més modernes tendències d'experimentació s'inclinen cap a l'anàlisi detallada dels aspectes enigmístics d'aquestes aparicions litero-numerals. El professor Langdon, de Harvard, sembla que està a punt de publicar alguna conclusió, i el màxim especialista en enigmes similars, el professor Serra, de Barcelona, ha pogut concloure, fruit de complexos estudis i anàlisis de sèries alfanumèriques, que la misteriosa inscripció 4 2 0 1 N 2 4 9 E no correspon a altra cosa que a les coordenades de latitud i longitud 42,01 Nord 24,9 Est, que encaixen amb matemàtica precisió amb la localització exacta del terme de Sarrià de Ter. És previsible que els propers mesos alguna claror pugui resplandir sobre aquest misteri, que es va repetint des de la inauguració del centre escolar. ¿Quina extranya coincidència fa que el fenòmen tingui lloc únicament sota les condicions descrites ? ¿Quina mena de missatge críptic es pot amagar sota la codificada inscripció apareguda de manera paranormal en una - ben apropiadament dit - sopa de lletres ? Essent coincident la inscripció amb les coordenades geogràfiques del muncipi, ¿podem estar davant d'una mena de GPS de sèmola de blat ?

Mentrestant, cada vegada que el fenòmen té lloc, al menjador escolar l'expectació és màxima. Tots els presents estan concentradíssims, pendents del plat d'escudella protagonista. En el moment de la formació del remolí, els alumnes dels cicles superiors, que n'han estat espectadors en d'altres ocasions, ja coneixen la combinació de memòria: quatre-dos-zero-un-ena-dos-quatre-nou-e. I van recitant a cor xifres i lletres a mesura que aquestes ocupen la seva posició en el fumejant plat de brou.

Una vegada s'ha esvaït l'emoció de veure formar-se el rètol enigmàtic, les monitores solen recordar (sobre tot als de sisè, que són els més grandets i a aquesta edat s'és molt de vida) que hi haurà patates fregides com a guarnició del segon plat, que els responsables de taula ja el poden anar a recollir; i que els que encara han d'acabar-se la sopa, per favor, vagin enllestint.