De cap manera ho puc fer

Un relat de: Marteta
A vegades tenc ganes de dir-ho tot, però m'aguant les ganes.
Cada dia penso amb tu, no ho puc evitar.
El meu color preferit, sens duptar-ho, el dels teus ulls. Aquell verd àlid m'enaora cada vegada més.
Saps? No, no ho saps. No sé el que em pasa, sento un amor inevitable. Anys duc intentant oblidar-te, perquè només em fas mal, sense voler però en fa.
Que abans era una nineta de nou anyets, que no sabia res sobre l'amor, va bastar tantsols una mirada per saber-ho. Em vaig enamorar, ho sabia, el cor em bategava com ara ho fa quan et veig, ho reconec, era massa petitona per saber que era l'amor, però ho sentia, no podia dir res més.
Ja ho diuen, els somnis, somnis són, però perquè tant em costa? Ja són sis anys que porto intentant-ho, i no puc, de cap manera ho puc fer.
No puc tapar el meu cor, no puc borrar la teva imatge dolça dels meus somnis. No puc dur escirit a la cara ''no el miris''. No puc, perquè és allò prohibit que m'agrada, tu ets una cosa prohibida, ets el chicot ideal per mi, perquè cada moment que pasam junts parlant s'em fa el millor regal, i si no ho has notat, t'estimo, perquè els meus ulls, la meva boca, la meva cara, tot camvia quant et veig. Apareix sempre aquella alegria irrevocable, tenc ganes de cridar, tenc ganes d'abraçar-te...
No, no puc, ella està pel mitg. És la meva amiga, i quan us vaig veure junts vaig saber que aquesta vegada t'hauria d'oblidar per sempre, com?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96