Dama sola-Nit i dia

Un relat de: bruNa

El dia, el sol, l'eterna llum,
M'ajuden a viure
Com un dolç perfum.

Surto de la llavor,
Creixo dins del meu món,
No sento el dolor
Després de l'infinit son.

Descando als núvols
Del teu somiar.

Aquells que donen pás a la tempesta.
On la nit ha de començar…
I desde la meva flor observo el vespre
En que tu i jo ens vam trobar…

La nit, la lluna, l'elegant foscor,
Em donen l'energia
Per arribar al teu cor…

Ballo, canto
Una melodía trista
Mentre les pors espanto
La lluna em fa tornar artista

Camino descalça
Sobre el terra de glaç

La tinta de cristall
que surt de la meva ploma
dibuixa un tall
a la nit, dama sempre sola.

D'aquell tall neix l'alba
Que als meus somnis espanta

Comentaris

  • Ui, quanta tristesa en aquest[Ofensiu]
    Romy Ros | 27-04-2009 | Valoració: 10

    poema que està ple de nostalgia i melanconia. Ets molt jove i escrius molt bé: frueix de la vida i deixa que les teves il.lusions t'acompanyin també an la literatura.

  • "Mentre les pors espanto..."[Ofensiu]
    brins | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Em sembla veure una mica de tristesa en aquest poema, bruNa... i no és just. Tens joventut, ganes de viure i desig d´escriure per
    expressar molts sentiments que encara has de conèixer. Doncs viu amb il.lusió! Gaudeix de la
    bellesa que t´envolta i de tot l´amor que t´espera...

    Una abraçada afectuosa

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de bruNa

bruNa

30 Relats

63 Comentaris

30738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Seure sota un roure, banyada per la daurada llum tardonenca, i pensar que finalment, tots els esforços han valgut la pena."

Vaig nèixer el 13/11/95 (soc una escorpina empedernida) a la vora del mar, però he crescut entre acollidores muntanyes.
Tot i així, crec que sempre suré la sal del mar adherida a la pell.

Barcelona del meu cor...