Crepuscle

El teu crepuscle m’ ha agradat molt . Et llegire segur

Jo també he trobat molt sensual el poema, perquè parles de la terra com si parlés a un cos que t’ha seduït. Fa molt temps vaig escriure un poema a la Terra Alta, que no és la meva, però que em va enamorar.

Estimes aquest lloc que descrius, amb tots els sentits, i això, posat en paraules, té aquesta sensualitat tan marcada. I si ho sumes al crepuscle, les sensacions són molt més intenses, per qui ho viu i per qui ho llegeix.

Amb els vostres comentaris m'adono que les paraules poden evocar sensacions ben diferents, depenent qui les llegeix i les fa seves. Ara el rellegeixo amb uns altres ulls i m'adono que ben bé es pot copsar aquesta sensualitat que hi veieu o aquest acabament d'alguna cosa. A priori, volia fer una exaltació d'un paisatge que cada cop que el veig -principalment al capvedpre- em corprèn. Pot ser eròtic un lloc? Segur que sí!

Gràcies per comentar!

I disculpeu que comenti el meu propi escrit.

.. tothom hi troba allò que busca. La bellesa d'allò que s'acaba, per exemple.

Un poema tendre i preciós on renuncies al teu jo davant del teu amor. Amb un erotisme molt fi.
El vers que més m'ha agradat és: "terra càlida de corbes voluptuoses, a tu m'abandono".

hi ha un component eròtic molt clar en aquest poema. Erotisme del bo, exquisit, sensible, delicadíssim, que reclama intimitat per poder gaudir-lo amb plenitud. M'ha arribat molt endins, aquest poema, està molt aconseguit. Enhorabona, Carme!