COR DE VIDRE

...quasi fràgil, transmet desig de rellegir-lo quants cops faci falta, fins apropar-te el màxim possible.És com un gerro de cristall.
Te llegit alguna cosa, però no gosava comentar-te, et veia molt amunt.
Avui me atrevit.
Anna

El mar ha estat des de sempre una metàfora vàlida per a tot tipus de comparança, per a expressar sentiments de tota mena, per a contenir poemes de tota mida, fredor i calidesa... però aquest poema teu navega per ell com si fos el primer cop que qualsevol travessa les onades, posant de manifest amb delicadesa la fragilitat que defineix l’ésser que només té un cor on albergar tot tipus d’emocions.
I per sobreviure als seus embats.

Mentre l’embarcació, vers a vers, talla l’aigua amb proa delicada, fràgil de pur humana, el mascaró és un cor de dona.
Enfrontat amb la immensitat i amb l’horitzó per meta, el teu vaixell navega i el meu l'acompanya.

Et desitjo sort en la travessia, ports segurs on descansar de les tempestes, i si et cal, ajuda en el traginar de les veles... malgrat no sóc marinera experta!

T’envio una abraçada verd maragda,
Unaquimera

Hi torno perquè n'havia oblidat la valoració. Disculpeu.

Quina gran fortalesa, la d'aquest cor de vidre, de cara al vent i les onades. Tota una metàfora de vida meravellosa.
Moltes felicitats.

No esperava menys de tu. Però quan l'he començat a llegir, m'ha emocionat aquesta capacitat teva de fer poesia de tot allò que toques. És veritat que el teu cos és nau en mar esquerpa i que el teu cor es trencadís, però aquest nou any es compliran tots el teus somnis i arribaràs a bon port. Malgrat la teva sensibilitat, ets una dona forta i no se't doblega fàcilment. Saps el que vols i ho aconseguiràs.
Tens una manera d'expressar els teus sentiments que fas esborronar la pell, estimada amiga.

un poema encisador.

Com un immens mar de vidre, em deixo envoltar per la seva fragilitat i per veles de seda.
Molt bonic, aquest poema.

Una abraçada.

Si tots els cors són de vidre.... ho veuríem i notaríem tot més clar, malgrat la mar sigui esquerpa... potser no és transparent.
Molt bon relat, Núria.

Un poema encisador de bona composició i ple de rics mots .
Dona gust llegir-lo i rellegir-lo per la pau que emana, la dolçor de la travessia
Admirant l'oreig, albirant nous horitzons des de vaixell cristal·lí.
Una forta abraçada

Un títol preciós per a uns versos densos, curulls de sentiments que viuen a l'ànima.

Un bell poema que desprèn sinceritat. Ens parla de la fragilitat d'un cor que navega dins de maregassa, però també ens deixa entreveure l'esperança i el desig de poder trobar aviat mar en calma...

Saps que cada dia escrius millor, Núria?

Moltes felicitats!

Una afectuosa abraçada,

Pilar

delicats versos plens de sensibilitat que diuen molt i amb la imatge fan una gran obra d'art
una abraçada de mataró
joande