Conte per a nens i nenes

Un relat de: Josoc

Vet aquí un conte que està dedicat a tots els nens i nenes.
El fet que us explicaré va passar un dia, no pas llunyà, en un espai dedicat als llibres, o sigui en una biblioteca i a la secció infantil. L'espai estava buit, aquell dia, a aquella hora, però en un moment donat, a la bibliotecària, la senyoreta Marta, li va semblar sentir un soroll que venia d'allà dintre. S'hi va acostar i, des de l'entrada va mirar amunt i avall per si passava alguna cosa. Com que no va veure res d'estrany, se'n va tornar al seu lloc. Però al cap d'una estona li va tornar a semblar que sentia alguna cosa, ara era més aviat com una enraonadissa. Va pensar que potser hi havia algú amagat, s'hi va tornar a acostar i novament va mirar amunt a i avall. Però no, no hi havia ningú. El que sí va veure va ser un llibre, obert, a terra, que potser havia caigut quan va sentir aquell soroll l'altra vegada. Es disposava a collir-lo quan clarament va sentir unes paraules que, per estrany i difícil de creure que us sembli, semblaven sortir d'aquell mateix llibre. Sorpresa, es va quedar escoltant, mig amagada arran de la porta. I va sentir que deia:

-Escolteu-me tots, amics llibres. Suposo que tots us sentiu tan tristos com jo, quan aquest espai es queda buit, sense nens ni nenes. És una llàstima, perquè tenim molt per oferir-los. Els podem explicar tantes coses! Coses divertides, interessants,imaginatives, fantasioses, utòpiques, etc. etc. A quin infant no li agraden els contes, per exemple? Doncs aquí n'hi ha un munt! I si no tenen qui els n'expliqui es poden espavilar per si mateixos, només amb la nostra ajuda.
Si són molt petits i no saben encara llegir, poden mirar llibres de dibuixos d'aquells tan plens de color. Si són més grans, ja poden llegir. De fet, les lletres, també són com dibuixos, oi? I tan els uns com les altres tenen la mateixa finalitat, la d'explicar-se com si fos amb paraules sentides de viva veu. Ja sabeu que quan algú s'explica bé es diu que ho fa "com un llibre obert" i que s'explica malament, ho fa "com un llibre sense fulls". Quan un o una domina la lectura sovint s'oblida que està llegint i li sembla que ho està vivint.
A la nostra manera, els podem explicar contes clàssics o moderns o inventats, tant se val! Com el dels animals que feien de músics, com el de l'estrella que volia tenir cua, com el del pare que tenia tres fills, com el de la nena que tenia por, com el del nas que es va escapar d'una cara, com el de la nena que es va adormir sobre una tortuga, com el de la festa major dels animals...
Bé, i no tot s'acaba amb contes, és clar, també els poden explicar tradicions de la nostra terra i/o costums de fora, ui! Si n'hi ha de coses que els poden interessar...-

Arribat a aquest punt, un esternut de la bibliotecària va trencar el discurs. El llibre, que es deia "Com explicar contes" va quedar mut i quiet. La senyoreta Marta també. Va quedar una estona sense moure's gens, de fet no sabia pas què fer. Ho havia d'anar a explicar a algú? Al director? Potser a un periodista perquè sortís a les notícies de la tele això d'un llibre parlant? Però ves qui s'ho creuria! Havia de collir el llibre i posar-lo al seu lloc? No es veia amb cor de tocar-lo, li feia com una mica de por. Tot plegat era tan estrany... Realment no sabia què fer. I vosaltres que hauríeu fet en el seu cas?Penseu, penseu, que aquest conte és d'aquells que es poden acabar de diferents maneres, o és que és que no ho voleu, que s'acabi? Que potser penseu que us agradaria saber algun o tots els contes que el llibre ha mencionat? Doncs continueu anant a la biblioteca, que allà hi trobareu sempre uns amics molt especials que us explicaran això i mil coses més.
Ara jo ja he acabat i si el que he explicat no és veritat, doncs serà inventat.

Comentaris

  • Conte contat![Ofensiu]
    Unaquimera | 27-02-2011

    A la Biblioteca Central de la meva ciutat cada cop acudeixen més criatures: segur que els agradaria el teu conte!

    Aquí tens uns “nanos” inspirats, amb tot respecte,en’un dels llibres per antonomasia: PARAULES HUMANES

    T’envio una abraçada plena d’humanitat,
    Unaquimera

  • VALORACIÓ D'UN NEN[Ofensiu]
    nuriagau | 14-10-2008 | Valoració: 10

    Ja fa dies que vaig llegir aquest relat i m'havia fet molta gràcia. Avui l'he llegit al meu fill, fent cas al comentari de l'"evivol". Però ell ha volgut posar-te la seva opinió, de la mateixa manera que ha fet amb els dos relats que li he llegit del seu avi.

    Comentari d'un lector de 6 anys, respectant l'ortografia natural:

    "Excelen. Ets mol vona.

    El Joan Gausachs es elmeu avi.

    Arnau Soler i Gausachs"

























    e

  • TAMBÉ, ENTRANYABLE[Ofensiu]
    evivol | 13-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest conte.

    Espero que els avis (i àvies) i els pares (i mares) de R.C. llegeixin aquest relat als seus infants un vespre d'aquests. Cal que no triguin gaire, perquè els nostres infants estan carents de contes, de lectura, d'imaginació,...

    Endavant!

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 29-09-2008 | Valoració: 10

    Ja existeixen diverses lectures en les que els personatges de contes o joguines prenen vida pròpia… però aquest to, bellament, insinuat d'amor a la infantesa m'ha "tocat".
    M'ha agradat aquest final obert…
    M'ha agradat la pregunta: "I vosaltres que hauríeu fet en el seus cas? Malgrat que jo, que sóc un cagadubtes, no trobo la resposta.
    Gràcies per escriure!
    -Joan-

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.