CONNEXIONS

•

El "PUSSIN", un gat de "carrer", fa dies que no es troba bé, porta de cap a la seva mestressa. De fet, ja no gaire, el "MISH" va fer el mateix, de cop ja no mengen, van perdent pes i es van apagant, just com una espelma a la qual li treus l´aire, es van empititint, empetitint lentament fins que deixen de ser....i no hi ha més. .

El "JACKY", un yorkshire de 9 anys, que també voltava per casa, sense cap simptoma de malaltia, va deixar la mestressa un dia 2 de setembre, va quedar-se aclofat al sofà i ja no va despertar. Potser va considerar que era la millor manera de marxar, sense preocupar la mestressa, per la qual es delia, i hauria donat, fins i tot, la seva vida, n´estic segur. I l´endemà que ell desaparegués va finar el "Pussin". Gat i gos pràcticament junts en el darrer viatge van crear un gran buit a on fins unes hores abans omplien de vida.

I la vida va continuar després d´aquesta connexió-coincidència-complicitat-fatalitat, digueu-ne com vulgueu, dos buits que es creen en un mateix lloc, en un mateix espai de temps, en un mateix cor. I, després, el silenci, el dol, la pena, la ràbia i passa el temps...i tot passa però poc s´oblida.

I, farà cosa de dos mesos, unes ventolades van esbotzar les gàbies de la gossera de la meva ciutat, i va arribar el Grey, en acollida. Just la tercera nit que estava amb ell al menjador, dos desconeguts en fase de seducció....un gos va cridar a la tele i jo vaig seguir el crit amb una temptativa d´udol, i el Grey s´hi va sumar, i va udolar i ho féu talment com un llop (realment hi vaig veure un llop), va ser un dels millors regals que m´han fet....i dono fe que em va fer posar la pell de gallina.

I, justament va udolar com ànima en pena, en el mateix lloc exacte on ens va deixar el Jacky (digueu-li connexió, complicitat, coincidència, atzar...). M´és igual...va ser així!.