Cercador
Coneixement i sorpresa
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Per què em vols conèixer ?
En les relacions humanes el factor "conèixer a l'altre" és important. I tot seguit, afegeixo, però "no determinant".
Per què ?
Opino que l'èsser humà no és estable, un "producte acabat". És un èsser viu, sempre en creixement, variable.
Per què ?
A més del coneixement, juga un paper molt incisiu les emocions i sentiments. I aquest "cos emocional" dia a dia sent, viu i s'expressa.
Escolto en les relacions de parella. "Encara no ens coneixem prou". Cert i és positiu aquesta etapa de mùtuu coneixement i també tenir present, molt present, que mai acabaràs de conèixer prou a una persona.
I això no és limitatiu. És una realitat. Acceptar-ho és trencar la tendència a etiquetar a una persona.
Escolto. Jo, t'ho puc assegurar, conec molt bé a aquesta persona. És.... responsable. És.... honesta. És.....simpàtica. És....
Sí i No.
Ho és i segurament la nostra apreciaicó és bona. Però cal tenir present tot el que comporta el món emocional en una persona i la seva capacitat de reacció.
Mai s'arriba a conèixer a una persona en la seva totalitat. I això és bo. L'àrea del coneixement no és segura.
Cal assumir, permetre i gaudir que l'altre ens sorprengui i si és persona (ho és) aquesta sorpresa es feta amb amor.
I l'amor és emoció, no coneixement.
Viure i enriquir les relacions amb el factor sorpresa és meravellós. No trenca cap esquema de coneixement.
¡Vaja, això no m'ho esperava! és un crit de llibertat i de confiança.
Comentaris
-
planteges qüestions[Ofensiu]Joan G. Pons | 21-10-2007
Amb respecte a la persona, intento fer un cert passigolleix desvetllador i jo també em sento dins d'aquesta pretensió.
Crec molt en el tresor intern de la persona. I a vegades cal que algú, amb respecte ho intento, remeni l'olla i aflori....
Estic obert a aprofundir sobre alguna qüestió.
Agraeixo, Amelie, el teu comentari. -
amelie | 21-10-2007 | Valoració: 8
la veritat és que m'agrada el que vols expressar en els teus escrits, i està bé també el que dius. Però trobo... que són una mica desordenats, que només planteges qüestions i no les acabes de comentar, no ho sé. Però tot i això aquest m'ha agradat força
-
gràcies[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-10-2007
Gràcies Naiade.
És guapo llegir sintonies. La capacitat de deixar-nos sorprendre en línia positiva és acceptar el creixement de la persona, com tu molt bé escrius, i això enriqueix i afavoreix la relació. -
Totalment d'acord amb el teu pensar.[Ofensiu]Naiade | 10-10-2007
Tothom canvia constantment, ni nosaltres mateixos no ens coneixem del tot, cada situació, cada persona, cada sensació produeix en nosaltres una reacció, som sers canviants, que experimentem amb cada vivència, que canviem em cada experiència. T'he conegut a traves del teu comentari. Crec que deu ser interessant el teu taller de "El llenguatge del sentits" ens falta una mica a la vida quotidiana saber escoltar-los i gaudir-los. He repassat una mica els teus relats i m'ha agradat la forma de comunicar que tens, sempre t'expresses a traves d'un diàleg a dos.
Et seguiré la pista.
Salutacions de Naiade