Com...

Perquè fa això la gent, ara que arribo i ja em fan entrar la por al cos. Bé, et destjo Bon Nadal i que sigui bastant tranquil i plàcid.

Bon nadal i pròper any nou.

Si vols, que t'aclareixi lo del comentari ho preguntes, perquè justament va ser un amic que em volia comentar i sense voler ho va fer en el meu.

Al principi... em pensava que erets bó i que el comentari amb vuit ho feies en bona intenció. Però ara veig que també ets un troll d'aquells que tant parlen. Tu dius que tens més anys que jo i veient el que m'escrius fent burletes quedes com un nen petit.

En fi al final engegaré a tota a aquesta gent de trolls a la MERDA clarament!!! Que ja estic fart!

de cada dia no acostuma a ser així, per tant t'agraeixo aquests coms... que has fet que m'han ajudat a imaginar olors i textures.

Que vagui bé!
taranna

Genial! M'ha encantat, Marc.
Amb les paraules exactes i amb les frases perfectes; com... un gran escriptor. ;)
Bon principi de curs!

Com, com, com... doncs com ens tens ja mal acostumats, sensible, intens, precís i amb paraules cada vegada més encertades. Molt bé,i endevant!

Dèu n´hi do, poc et servirà el meu comentari pel que fa a una opinió literària, però volia donar-te l´enhorabona, arribaràs lluny.
M´ha encantat el final de la poesia

"perquè planta és amor, cada dia l'has de regar de la teva essència feliç"

estic molt d´acord amb aquest pensament.

un petó i et desitjo el millor

de tramuntana no s'emporti els teus somnis i desitjos, si no que una brisa suau acaroni la teva ment perquè puguis continuar escrivint poemes tan bells com aquest.
Bona entrada de curs!
Un petó.
Nonna_Carme

Imatges genials, precioses, veig la llar de foc clarament... acceptes un repte ?

"Com velles alzines s'agiten a un sol ponent,
que les ha vist néixer," una imatge clara, oi?

El repte: "i ha tastat el gust de la llibertat." TU, pots fer-me tastar aquesta llibertat !! fes-ho !!

el mot és impuls indeturable, com un huracà arrasen els teus versos que denoten passió i bellesa, encara més esclatant davant la teva joventut desperta.

Bon poema aquest darrer teu, amb totes les comparances de la vida amb les coses de la Natura, a l'estil dels clàssics...
Veig que vas creixent, però no tingues pressa, doncs tens molt de temps per davant. El primer és un bon aprenentatge, i la millor manera, no deixar-ho mai... Llegir molt i escriure sempre que pugues.
Una abraçada!
... I endavant!
FRANCESC

aquest dolç poema ple de metàfores i nostàlgiques imatges que he pogut visualitzar.

Creia que els teus poemes serien flor d'un dia, però amb sorpresa i molta alegria veig que segueixes escrivint i cada cop amb més art.

Desitjo i espero que no perdis mai aquesta il·lusió i que la inspiració t'acompanya molt i molt de temps.

Un petonet!
MarBlava

Hola, Marc! Què bé, retornar i saber de tu de seguida! Aquesta si que és una bona rebuda... em refereixo al teu comentari, però també al teu poema.

Veig que continues amb l'activitat creativa, tot i la calor i la temptació de la mandra estiuenca, a bon ritme: enhorabona!

Cada vers d'aquest Com... m'ha semblat ple de sentiment, pur impuls fet paraula.
El rellegeixo i veig que compartim el reconeixement dels cicles vitals, de l'espai extern com a referent simbòlic i dels trajectes interns com a etapes constants de renovació, d'aprenentatge.

Per tot això i perquè em ve molt de gust fer-ho, t'envio una abraçada forta, forta,
Unaquimera

Llegit lentament varies vegades, aquest COM va prenent cos dins meu. Gràcies.