Com un vell desig...

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Com un vell desig enterrat que desperta
d'un somni profund, oblidat en el temps,
que porta el retorn de les llàgrimes seques
vessades antany amb dolor avui present,
jo veig la teva ombra brotant de la terra,
m'abraça el temor, la nostàlgia, el lament,
en veure la fosca que avança i arrela,
i llisca una llàgrima en dol persistent.

Comentaris

  • Un vell desig... [Ofensiu]
    brideshead | 20-05-2005

    que et porta a somniar que la persona que ja no hi és, i que estimaves tant, torna al teu costat... però no, només és un miratge, només pots veure una ombra brotar... i el dolor segueix acompanyant-te...

    Una harmonia palpable en cada una de les teves paraules, tan ben posades, ni una més ni una menys... un ritme pausat però creixent, que fa del vers gairebé una cançó.

    No saps com m'està agradant la passejada per Relats últimament..... i trobar preciositats com aquesta!

    Una abraçada, gracienc !

  • foses arrels[Ofensiu]
    girasol | 12-01-2005

    "i són les llàgrimes
    del cor foses arrels"
    Verdaguer, l'Atlàntida.

    M'ha vingut al cap després de llegir aquest poema... tens un aire verdaguerià.

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)