Com un ninot sense fils

La sang li regalima per la cara com si fossin llàgrimes que plora la seva pell. Sé que està mort, però els seus ulls vidriosos em segueixen mentre camino fent voltes per l'habitació. Noto la seva mirada penetrant i el seu mig somriure maliciós. Paro i l'observo altra vegada, té els cabells marrons embullats i bruts de sang, sang roja que se li comença a ressecar i li endureix cada cabell del seu cap, ara boterut i estrany per culpa de la ferida que li comença al front i li acaba al clatell passant pel crani. El segueixo observant mentre els seus ulls blaus brillen maliciosos com si coneguessin una broma que jo no he entès, sembla un ninot d'aquells abandonats, sembla que li hagin tallat els fils que el movien. Segueixo fent voltes a l'habitació intentant que el meu cap s'aclareixi, que els pèls de tot el meu cos deixin d'eriçar-se.
Agafo l'estatueta amb la qual li he rebentat el cap i me la passo d'una mà a l'altra mentre la meva ment treballa.
Assalt amb intent de violació. Ha intentat robar-me i no només això, senyoria, volia violar-me i segurament després matar-me, al cap i a la fi li havia vist la cara.
Assalt, robatori, violació i intent d'assassinat. Anava vestit de negre, senyoria, semblava una ombra, no el vaig veure fins que el vaig tenir a sobre, em va violar, senyoria, un metge li ho podrà confirmar i, si necessita més proves, podrà saber a través dels meus amics que l'estatueta amb que li vaig donar el cop sempre ha estat sobre la meva tauleta de nit, al costat del llit on aquest home em va violar, però vaig tenir la sort que estava massa ficat a la feina com per adonar-se que havia aconseguit una arma. No vaig colpejar-lo fins que ell em va intentar estrangular.
Però vostè el coneixia, eren amics.
Violació, maltractament i intent d'assassinat. Senyoria, havíem sortit junts una temporada, però ell em pegava, sento dir que no em vaig atrevir a anar a la policia. L'havia deixat feia un parell de dies, estava buscant una casa per traslladar-me i que així no em pogués trobar. Aquella nit, quan li vaig veure el rostre i les seves intencions... vaig tenir tanta por, senyoria! Però estava tan acostumada a que em violés que vaig poder agafar l'estatueta i ser capaç de defensar-me.
Cap dels seus amics sabia que estaven junts i encara menys que el senyor Gavà maltractés a la seva parella.
L'estatueta em cau a terra i queda dreta, aguantada per la base quadrada, deixant un quadrat perfecte de color roig obscur al parquet. Ell em segueix observant amb el mig somriure pintat a la cara i la sang tacant-li la roba negra. A través de la ferida que té al cap li puc entreveure el crani d'un color blanc brut, en realitat només puc imaginar-me que és blanc perquè la sang l'ha tenyit de color vermell, com a la majoria del seu rostre. Els ulls que haurien de ser blaus amb fons blanc ara són morats amb fons vermell, ja no tan vidriosos, més aviat comencen a perdre la brillantor i a convertir-se en un lleig opac. Segueix mirant-me divertit, com si estigués jugant a alguna cosa, un joc, una aposta. Li retorno el mig somriure. Així que no hi ha escapatòria...
Assassinat en primer grau. Senyoria, li vaig dir que vestís de negre, no cal que expliqui més detalls de la roba, va arribar i li vaig demanar si podia mirar-me la tauleta de nit, que ballava. Es va ajupir i d'un cop el vaig matar. Va quedar estès a terra com un ninot sense fils i el vaig haver d'estirar fins recolzar-lo contra la paret. Després vaig pensar la millor manera de que no m'enxampessin, sap? Però el cadàver em mirava i em xiuxiuejava que no m'atreviria a fer una aposta, jo vaig acceptar-la. Ara estic aquí, senyoria, l'aposta era que no m'atreviria a explicar la veritat i com pot veure m'hi he atrevit.
Veredicte: culpable d'assassinat en primer grau.
Sense condemna presidiària, haurà de viure en un manicomi per problemes mentals.