COM CADA DIUMENGE

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
“COM CADA DIUMENGE”



Com cada diumenge des de feia tretze anys, en sortir de l´església, s´apartà de la gent i anà cap el cementiri, situat dalt d´un turó als afores del poble. A mig camí, com cada diumemge, s´ajupí, arrencà unes flors dels marges i en va fer un pomell. Quan hi arribà, obrí la vella porta de ferro, que grinyolava, es va senyar, i es dirigí cap al seu racó on, una creu de fusta cremada pel sol assenyalava el lloc on van enterrar el seu Quimet. Una grip se l´havia endut del seu costat un matí d´hivern, ara farà tretze anys. Amb tanta de gent que agafa la grip quan arriba el fred i després ni se´n recorden! I això que el metge li havia dit que no s´hi amoïnés que es tractava d´un virus benigne, que n´hi havía una passa gran… Però, a ella no la va pas enredar. Prou que ho sabia que aquella grip no era com les altres que agafa la gent. Aquella grip era una grip dolenta, i en guardava la prova: li havia pres tot el que tenia en aquest món, i la deixà tota sola amb un munt de records i amb aquella tristesa tan gran.

Quan el Quimet es va morir, no en tenien ni cinc i no li va poder pagar l´enterrament. El sagristà i el fuster s´endugueren la caixa el matí següent, li cavaren la fosa, resaren un parenostre i l´enterraren. A ella no li va agradar aquell clot a terra en un racó del cementiri. Bé prou que hi tocava el sol, però, a la nit glaçava, i el seu Quimet era tan fredolic! Aleshores li va doldre. Però, quan, més endavant, havent estalviat, es trobà en condicions de poder comprar un nínxol, va pensar que era preferible deixar-lo on estava. Els nínxols li recordaven les cases de ciutat i, de veïns, a ell mai no li havia agradat de tenir-ne. D´altra banda, ara, aquell, racó, ja li semblava més acollidor.

Diposità el pomell de flors al peu de la creu i s´hi quedà una estona. Al sortir del cementiri es va senyar, novament, i, pel mateix camí, se´n tornà a casa seva, com cada diumenge. Tan bon punt hi arribà, encengué el foc, hi posà a escalfar un pot amb malta, anà a buscar la clau al seu amagatall, agafà la labor de ganxet i, tan bon punt la malta començà a bullir, la tragué del foc, n´omplí dues tasses i ho diposità tot dins d´una panera. L´agafà, travessà la cambra i, molt lentament, s´enfilà escales amunt cap a les golfes. N´obrí la porta amb la clau i hi entrà. A dins era fosc. A les palpentes deixà la panera damunt la taula, encengué una espelma, apropà el seu balancí i, agafant una de les tasses, s´hi assegué.

Mentre es gronxava i anava paladejant la malta calenta, el seu pensament tornà cap al cementiri. No. Decididament, no el posaría mai dins d´un nínxol. Deixà la tassa buida damunt la taula i agafà el ganxet.

-Què no et beus la malta, Quimet? Després se´t refreda i l´he de tornar a escalfar.

I, mentre això deia, amb un cop de peu donà embranzida al balancí que tenia al seu davant i, reprenent la labor, se´l quedà mirant tota satisfeta com, del de feia tretze anys, venia fent cada diumenge.

Comentaris

  • Amor i pèrdua, solitud i companyia[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-11-2011 | Valoració: 10

    Torno a passar pels teus relats, ja que em consta que tinc entre els teus ja publicats alguns per descobrir encara...
    i m’he trobat d’aquesta manera amb aquesta narració entre tendra i esgarrifosa, que parla d’amor i pèrdua, de rutina i fantasia combinades, d’acceptació i fugida al mateix temps de la situació real, fins habitar simultàniament dos mons.

    Un relat molt detallista el teu, Jaume, que aconsegueix aixecar una imatge vívida, amb llum, aroma, moviment i relleu propis, en la meva imaginació.

    He vingut, també, per agrair-te la felicitació múltiple, i per dir-te que no havia “marxat”, sinó que les vacances i la desconnexió consegüent s’havien anat allargant i allargant... però que no m’havia acomiadat de res ni ningú. Al menys, no ara com ara.
    Per tant, crec que tornaré a passar per aquú, si no et fa res, és clar ;-)

    T’envio una abraçada viva, com vinc fent cada tant,
    Unaquimera

  • de Vinaixa?[Ofensiu]
    Onofre | 30-09-2011 | Valoració: 9

    De Vinaixa en tens més que el cognom, en tens el lèxic, el qual t'honra i no poc.

  • Por aconseguida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-07-2011 | Valoració: 10

    Òstia Jaume, quin final! El cos d'en Quimet està assegut a l'altre balancí? Quina por! això sí que és literatura fantàstica! Quin relat més ben escrit, quina naturalitat descrivint la psicologia de la protagonista, els detalls al cementiri, a casa, a les golfes. Instant que m'ha passat volant llegint. Una meravella. Abraçades!

    aleix

  • caram jaume un relat amb un final...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-07-2011 | Valoració: 10

    sorprenent, que et deixa amb el dubte de si la protagonista s'imagina el seu marit al seu davant o realment el té allà., la qual cosa es porta una imatge ben terrorífica al cap...
    Ben escrit i
    gràcies com sempre pel teu comentari al meu relat indecent, la dutxa és cert que la necessito i això de la foto com veig que no cola la canviaré...

    una abraçada sincera
    fins aviat
    j.

  • jubilada no: aturada..sense parar de fer coses.[Ofensiu]
    magalo | 14-07-2011

    Amb aquest relat, ens transportes ben be al mig de la historia i veig clarament la teva protagonista,com segueix la rutina de cada diumenge, per omplir les estones que passava amb el seu Quimet. M’ha calgut llegir-lo novament per fixar-me be com està escrit. Estic començant a fer algun relat als reptes dels Minirelats i em vaig fixant amb els que com tu n’escriviu. Tinc molt per aprendre però estic contenta perquè vaig estar molt ben puntuada amb el meu “Perduda a Hondures” de 250 paraules.
    També et vull agrair el comentari que m’has fet a “Magatzem de Vida” i aclarir-te que si les meves paraules et fan pensar en una recent jubilació, en realitat és una mica semblant, ja que després de 30 anys en una mateixa empresa, aquesta ha tancat i ha deixat al carrer als pocs treballadors que hi quedàvem. Estic al atur i mentre no trobo feina, estic VIVINT tot el que no he fet tots aquests anys.
    Encantada de veure’t per aquí. Una abraçada. Marta

  • Un relat per llegir amb una tassa de... cafè[Ofensiu]
    nuriagau | 05-07-2011 | Valoració: 10

    Una història en què la repetició del títol, al llarg del relat, ens expressa el que s’ha convertit en rutina per a la protagonista que, des de fa tretze anys, repeteix cada diumenge per tal de mantenir viu el record del seu Quimet. Ella sap perfectament que el seu marit és mort, però aquests petits costums l’ajuden a superar aquesta pèrdua.
    Un relat ple de tendresa i molt emotiu amb frases genials com. ” Aquella grip era una grip dolenta, i en guardava la prova: li havia pres tot el que tenia en aquest món, i la deixà tota sola amb un munt de records i amb aquella tristesa tan gran.”
    Ens seguim llegint,
    Núria

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

27156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.