S P A R A F U C I L E ( X I )

S P A R A F U C I L E ( XI )


Tenia febre, em trobava malament. No hi havia cap manera de posar-me en contacte amb l´italià. Vaig donar-li voltes i més voltes, però res. I si em trucava ell?... No, només ho faria un cop enllestida la feina. Jo necessitava parlar amb ell, abans. Però, no hi havia res a fer. Si, com a mínim, sabés com i quan ho faria… També hi havia la possibilitat que no s´atrevís a fer-ho i ho deixés còrrer. Els mecanismes de seguretat que envoltaven el darrer personatge, no tenien res a veure amb el grapat de goril.les que portaven els anteriors. La dificultat era superior, i el risc que corria augmentava terriblement. La reacció seria enorme, i el desplegament policial, espectacular. Em vaig asserenar una mica, i ja començava a respirar amb normalitat. Vaig anar al bar de l´hotel del costat del meu i vaig demanar un conyac doble.
Quan tornava al meu hotel em van dir, a recepció, que m´havien trucat. Vatua l´olla! Acabava de desaprofitar la millor oportunitat, i potser única, de posar-me en contacte amb l´italià. Qui sap, potser em tornaria a trucar. Vaig anar al bar i vaig demanar un Pernod. Em vaig asseure amb el diari a les mans, intentant de donar entenent que, com havia estat fora tot el dia, no havia tingut temps de llegir-lo, i no me´n voliar anar a dormir sense fer-ho. Pel que fa a les trucades, havia convingut amb Sparafucile que seria menys sospitós si em trucava sempre a l´hotel. A recepció hi ha un telèfon interior que comunica amb les habitacions, però que no pot comunicar amb l´exterior. El telèfon, pròpiament dit, consisteix en un sol aparell, i el tenen en una cabina insonoritzada al costat mateix de la recepció. Des de la meva taula del bar podia veure la cabina i el recepcionista. Em vaig posar d´esquena per a no evidenciar un interès excessiu en la trucada que desitjava, més que no pas esperava. A fe de Déu que hi estava, d´interessat!

Va trucar a les dotze. Tan bon punt vaig identificar la veu, vaig ser jo qui va parlar primer:

-Escolti´m bé! -mai no ens dèiem els noms- El darrer encàrrec queda anul.lat. Tot ha anat molt bé i n´he quedat molt satisfet, però ja no vull continuar.

Es van escolar uns segons.

-Sinyor. No accepto anul.lacions un cop feta la comanda.

Anava a replicar que era jo el qui pagava i que podia no… però, no ho vaig fer. Sabia que aquesta amenaça era completament inútil, i vaig decidir-me a pagar els diners a canvi de no res.

-D´acord -vaig fer- Rebrà els cin milions com sempre, però no vull que faci la feina. Digui´m on els hi de lliurar, i acabem d´una vegada.

-No m´ha entès, sinyor. No accepto anul.lacions. Puc fer alguna feina de franc, però, mai no cobro per no res. I, ara, escolti´m atentament el que li volia dir. Demà, de bon matí, un iot negre sortirà del port de Niça amb destinació a Palma de Mallorca. Tan bon punt hagi fet l´encàrrec, el trucaré. No tinc per costum donar detalls de la meva operativa, però, donada la trascendència de l´afer, i que vostè és un home molt complidor, he pensat que li agradaria fruir de l´espera.

-Escolti´m! escolti´m!

Havia penjat. No hi havia res a fer. Em vaig quedar uns segons a la cabina per mirar d´asserenar-me i, després, vaig pujar a la meva habitació. Altra cop la febrada. Em vaig estirar damunt del llit per no caure. Tenia la finestra oberta, i m´arribava, des de les terraces, la xerinola que feien els estiuejants. Què podia fer? Gairebé coneixia el quan i l´on, i, tot i que ignorava l´enigma del com, en sabia un detall prou important. Un iot negre navegant de Niça a Mallorca no era, em semblava, impossible d´interceptar pel camí. Però, si avisava la policia, a part del perill que localitzessin la trucada, els enxamparien i, aleshores, l ´italià podria cantar. No. De cap de les maneres no podia alertar la policia. També podia ser més prudent i enviar un comunicat anònim a les autoritats de Mallorca, i al mateix Govern, avisant d´un possible atemptat… Però, no. Potser, fins i tot, em farien cas i reforçarien les mesures de seguretat. Això augmentava les possibilitats que els enxampessin, abans o després. De qualsevol de les maneres, acabarien trobant-me. Els uns, o els altres. Tant se val.