S P A R A F U C I L E ( X I )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ




S P A R A F U C I L E ( XI )


Tenia febre, em trobava malament. No hi havia cap manera de posar-me en contacte amb l´italià. Vaig donar-li voltes i més voltes, però res. I si em trucava ell?... No, només ho faria un cop enllestida la feina. Jo necessitava parlar amb ell, abans. Però, no hi havia res a fer. Si, com a mínim, sabés com i quan ho faria… També hi havia la possibilitat que no s´atrevís a fer-ho i ho deixés còrrer. Els mecanismes de seguretat que envoltaven el darrer personatge, no tenien res a veure amb el grapat de goril.les que portaven els anteriors. La dificultat era superior, i el risc que corria augmentava terriblement. La reacció seria enorme, i el desplegament policial, espectacular. Em vaig asserenar una mica, i ja començava a respirar amb normalitat. Vaig anar al bar de l´hotel del costat del meu i vaig demanar un conyac doble.
Quan tornava al meu hotel em van dir, a recepció, que m´havien trucat. Vatua l´olla! Acabava de desaprofitar la millor oportunitat, i potser única, de posar-me en contacte amb l´italià. Qui sap, potser em tornaria a trucar. Vaig anar al bar i vaig demanar un Pernod. Em vaig asseure amb el diari a les mans, intentant de donar entenent que, com havia estat fora tot el dia, no havia tingut temps de llegir-lo, i no me´n voliar anar a dormir sense fer-ho. Pel que fa a les trucades, havia convingut amb Sparafucile que seria menys sospitós si em trucava sempre a l´hotel. A recepció hi ha un telèfon interior que comunica amb les habitacions, però que no pot comunicar amb l´exterior. El telèfon, pròpiament dit, consisteix en un sol aparell, i el tenen en una cabina insonoritzada al costat mateix de la recepció. Des de la meva taula del bar podia veure la cabina i el recepcionista. Em vaig posar d´esquena per a no evidenciar un interès excessiu en la trucada que desitjava, més que no pas esperava. A fe de Déu que hi estava, d´interessat!

Va trucar a les dotze. Tan bon punt vaig identificar la veu, vaig ser jo qui va parlar primer:

-Escolti´m bé! -mai no ens dèiem els noms- El darrer encàrrec queda anul.lat. Tot ha anat molt bé i n´he quedat molt satisfet, però ja no vull continuar.

Es van escolar uns segons.

-Sinyor. No accepto anul.lacions un cop feta la comanda.

Anava a replicar que era jo el qui pagava i que podia no… però, no ho vaig fer. Sabia que aquesta amenaça era completament inútil, i vaig decidir-me a pagar els diners a canvi de no res.

-D´acord -vaig fer- Rebrà els cin milions com sempre, però no vull que faci la feina. Digui´m on els hi de lliurar, i acabem d´una vegada.

-No m´ha entès, sinyor. No accepto anul.lacions. Puc fer alguna feina de franc, però, mai no cobro per no res. I, ara, escolti´m atentament el que li volia dir. Demà, de bon matí, un iot negre sortirà del port de Niça amb destinació a Palma de Mallorca. Tan bon punt hagi fet l´encàrrec, el trucaré. No tinc per costum donar detalls de la meva operativa, però, donada la trascendència de l´afer, i que vostè és un home molt complidor, he pensat que li agradaria fruir de l´espera.

-Escolti´m! escolti´m!

Havia penjat. No hi havia res a fer. Em vaig quedar uns segons a la cabina per mirar d´asserenar-me i, després, vaig pujar a la meva habitació. Altra cop la febrada. Em vaig estirar damunt del llit per no caure. Tenia la finestra oberta, i m´arribava, des de les terraces, la xerinola que feien els estiuejants. Què podia fer? Gairebé coneixia el quan i l´on, i, tot i que ignorava l´enigma del com, en sabia un detall prou important. Un iot negre navegant de Niça a Mallorca no era, em semblava, impossible d´interceptar pel camí. Però, si avisava la policia, a part del perill que localitzessin la trucada, els enxamparien i, aleshores, l ´italià podria cantar. No. De cap de les maneres no podia alertar la policia. També podia ser més prudent i enviar un comunicat anònim a les autoritats de Mallorca, i al mateix Govern, avisant d´un possible atemptat… Però, no. Potser, fins i tot, em farien cas i reforçarien les mesures de seguretat. Això augmentava les possibilitats que els enxampessin, abans o després. De qualsevol de les maneres, acabarien trobant-me. Els uns, o els altres. Tant se val.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

26929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.