S P A R A F U C I L E ( X I I )

S P A R A F U C I L E ( X I I )



Vaig rumiar què més podia fer sense posar-me en perill, i l´única conclusió a què vaig arribar va ser, que no em quedava cap altre remei que esperar el desenllaç de l´afer. El tren faria la seva cinquena i darrera parada, i, després… Ara, res ni ningú no el podia aturar. De veritat que no sé què és, el que més desitjava. Que l´atemptat fos un èxit, o bé que fracassés. Només en el primer cas tenia alguna possibilitat que em deixessin tranquil.

Tranquil…? Vet aquí el tràngol. Podia ser que cap factor extern no alterés el meu aïllament. Però, de tranquil, ja mai més no ho estaria. Res no seria com abans, després de tanta monstruositat. Ara mateix ja no ho és. No.
La torre d´ivori que m´aixoplugava des del dia que havia arribat a Portbou, s´havia començat a esfondrar aquell fatídic matí del mes de maig d´enguany. Faltava ben poc perquè en quedés, només, una pila de runa. Podria continuar amagant-me dels homes, però, de mi mateix, com en fugiria? El mirall em retornava, cada matí, la imatge d´un assasí, d´un monstre. I mai, absolutament mai, no podria cridar allò que Rigoletto brama als quatre vents quan li lliuren el sac que, presumptivament, conté el cadáver del rei Francesc I (*):

-Che grande mi sento!

Ja no vaig sortir més de la meva habitació.
El personal de l´hotel es va portar molt bé, i em pujaven tots els àpats. El grumet, del que us he parlat, m´hi portava els diaris. I va ser pels diaris que vaig saber la notícia:

“La policia, en combinació amb la Guàrdia Civil, havia descobert un complot per assassinar el rei”

Ho coneixien tot: els presumptes assassins…, l´apartament…, l´arma… I el iot amb què havien arribat des de Niça. Fins i tot, parlaven del dia concret en què s´havia d´haver produït l´atemptat. Van identificar els detinguts com a membres d´un escamot d´ETA. Romanços! Ho feien per despistar. I, això, jo ho sabia prou bé. M´ho van confirmar en els diaris dels dies següents quan van començar a parlar de la tendència “regicida” d´un dels detinguts… de les fotografies equivocades que els hi van trobar… Vaig entendre que, tot i que despistessin, tampoc no podien exasperar massa, la banda terrorista.


(*): Personatge de l´obra original de Victor Hugo “Le roi s´amuse” que, la censura, va obligar Verdi i Piave a canviar-lo pel de: Duc de Màntua






(… i, demà… l´EPÍLEG!!!)