S P A R A F U C I L E ( V I I I )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
S P A R A F U C I L E ( VIII )



M´ofego. Tinc el cor ficat dins d´un puny.
A la setmana del nostre darrer encontre vaig llegir la notícia al diari. Era a la plana dinou. Un cotxe s´havia precipitat al mar a les costes del Garraf. Segons els testimonis de l´accident, tot feia pensar en un trencament de la direcció, de tal il.lògica com havia estat la maniobra. Quan vaig llegir el nom de la víctima, que era l´únic ocupant del vehicle, se´m va fer un nus a la gola. No podia empassar la saliva, m´ofegava. El diari em caigué a terra i em vaig quedar completament en blanc. S´escolà més de mitja hora. Després, quan m´anava asserenant, vaig recollir el diari i vaig tornar a llegir la notícia. Nom, cognom i edat. No hi havia cap mena de dubte. Però… no podia ser! Allò no havia estat res més que un accident. No podia ser de cap altra manera. És clar que no. D´altra banda, parlaven d´una maniobra injustificada. Ni tan sols havia succeït en un revolt. Cap cotxe no havia topat amb el de la víctima, i ningú no parlava d´una conducció temerària o insegura. Tots circulaven en caravana i a una velocitat moderada. Simplement, de cop i volta, un gir brusc de noranta graus, i cotxe i piló daltabaix.
No, un assassí professsional no arrisca la vida de tercers. Allò no era cap altra cosa que un producte de l´atzar. A més a més. Fos com fos que hagués estat, com que la primera feina l´havia de fer de franc, mai no en treuria l´entrellat.

Ai las! Vaig aconsseguir d´enganyar-me del tot, però, aquella nit no vaig poder dormir. En seguiren d´altres. La monotonia dels dies m´aclaparava. Com mai. Els altres noms… Per què seguir? El malson tot just acabava de començar. Aquell maleït malson, que es va iniciar un matí de maig, ben d´hora, en un banc de l´estació de Portbou, i que va anar omplint tots els meus dies i les meves nits, jo l´he estès per tot el país. L´he nacionalitzat, el meu malson.

Van interrompre la pel.lícula de la nit per a donar un avanç informatiu. Havien disparat al financer, “l´empresari exemplar” (segons l´anomenava i reconeixia el partit governant), just quan sortia dels Jutjats de Barcelona. Un tir de precisió, tant se val si des de tres o quatre cents metres. Mortal de necessitat, A l´hora del darrer informatiu ampliarien la notícia.

Em va ensopegar al menjador mentre sopava. Sempre m´assseia d´esquena al televisor. Aquella nit, després d´allò, em vaig aixecar, em vaig girar i vaig caure a terra. Em van retornar amb penes i treballs. No sé si van avisar cap metge, però em van tenir una setmana al llit perquè no em baixava la febre i no parava de delirar.

Ara també ho estic, d´enfebrat.
Just quan, mig recuperat, vaig baixar al menjador per esforzar, em van avisar perquè agafés el telèfon a la cabina de l´entrada.

- Dipositi una bossa d´esport amb cinc milions a la consigna de l´estació, a l´armari cent quatre. En bitllets de deu mil, tant se val que siguin nous.

Em vaig tornar a desmaiar. A l´hotel pensaren, lògicament, en una recaiguda. Quatre dies més al llit. Quan vaig poder aixecar-me, em vaig afaitar. El mirall no em retornava una imatge deforme, solament. Em retornava la imatge d´un assassí. Durant tota una setmana no vaig reaccionar. Altre cop el telèfon. No m´hi vaig posar. Els vaig dir que s´equivocaven, com l´altra vegada, i que jo no esperava cap trucada. Vaig sortit de l´hotel i vaig anar a l´oficina del Banc per parlar amb el director. Acabava de comprar un terreny a Llançà i necessitava cinc milions en bitllets de deu mil per a l´endemà. Bitllets grans que ocupessin poc lloc… - Diner negre, ja m´enten- Quan me´ls van lliurar els vaig dipositar a l´armari cent quatre de la consigna, com m´havia indicat l´italià. Dins de la bossa d´esport n´hi havia una altra. La vaig agafar, vaig comprar el diari i un bitllet per a Llançà, i m´hi vaig estar tot el dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

26905 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.