S P A R A F U C I L E ( V I I )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
S P A R A F U C I L E ( VII )

Sí. Em venjo de la seva presència. De les seves figures més o menys esveltes, embolcallades, això sí, amb roba de la més cara. De la seva imatge escampada arreu per la premsa i la televisió. Quan tenien el poder. Quan s´autoescollien com a models a seguir. Autèntics prototipus, herois regnants i meca de tots els maleïts executius d´aquest maleït món. I, fins i tot, ara que han caigut, amb aquesta insolència que gasten per a entrar i sortir dels jutjats, desafiant tothom amb la mirada, i com perdonant-nos als altres la vida. Aquests són els que m´obliguen a amagar-me de la gent. Són com miralls que em tornen, deformada, la meva imatge. Els he arribat a odiar tant, que he deixat de mirar la televisió i de comprar revistes. No hi ha dia que no desfilin per la pantalla, ni revista que no els hi dediqui algún racó. Revistes del cor, revistes de política, d´economia, etc. A tot arreu surten amb els cabells escolpits, els rellotges d´or o de més de sis xifres, vestits dissenyats a la mida exacta de llurs anatomies, sabates cares, cotxes luxosos, i envoltats de guardaespatlles. Havia aconseguit lliurar-me de les seves imatges fins que, els escàndols que han protagonitzat, darrerament, me´ls han ficat altra vegada dins la meva vida a través de les planes dels diaris, dia sí, dia també. Ja només en resta quedar-me reclòs a la meva habitació sense moure-me´n.

- Els motius que m´exposa són tan respectables com qualsevol altre.

Mai no m´havia obert a ningú, i ara, m´estava confessant davant d´un estrany. Tant se val! Mentre em servís per a treure-me´l del damunt. Encara tenia la llista entre els dits i se la mirava. Mentrestant, jo sospitava que ho deixaria estar o, com a mínim, que augmentaria el preu, donada la popularitat dels objectius. Em va mirar.

- Vostè està convençut que tot és una broma o una mena de malson. Fins i tot pensa que, ara que he llegit els noms, li apujaré el preu. No. Un tracte és un tracte, i aquí, n´hi ha tres, de tractes. Però, com que veig que no s´ho acaba de creure, farem una cosa. Jo li torno la llista i vostè hi afegeix un nom davant dels altres. Un personatge més insignificant, la desaparició del qual sigui notícia, a tot estirar, de setzena o divuitena plana. Algun dels seus enemics més directes. Li faré de franc. Serà com una mena d´aperitiu per a obrir la gana, i a vostè li retornarà la confianza.

No havia acabat de parlar i ja m´allargava la llista. Juro que, pel meu gust, el malson s´allargava massa. Vaig agafar la ploma, vaig pensar un minut, i vaig escriure un altre nom al capdavant.

- D´aquest li caldrà l´adreça…
- Nom, cognom i ciutat. Ja en tinc prou.

Li anava a donar la llista, però, ai las! Un pensament diabòlic se m´acudí. Aquell home parava tots els xuts, i jo volia marcar-li un gol. Vaig afegir un nom al final de la llista. Un nom precedit per un article. Era un nom comú que només es convertia en nom propi si l´article que el precedia era un article definit. Li vaig lliurar el full tot esperant la seva reacció. Si el primer nom me´l feia de franc, pel darrer, multiplicaria per dos-cents el preu establert. Era el detall i moment precís per a posar punt i final, d´una punyetera vegada, a aquella mena de follia. Ara era jo el del mig somriure i el de la mirada cínica.


No em va deixar temps per a tastar la meva complaença davant la nova situació. Va doblegar la llista i, mentre s´aixecava, em va dir:

- D´acord. Li costarà vint milions (de pessetes). Cinc milions després de cada feina. Potser no ens tornarem a veure. Jo em posaré en contacte amb vostè per a indicar-li on m´haurà de lliurar els diners. Vostè no ha de fer res més que comprar el diari cada matí, com ho ha vingut fent fins ara. Per cert. Ahir, amb la pressa, no el va comprar. M´he pres la llibertat de portar-li, i li prego l´accepti. He tingut molt de gust d´haver-lo conegut i de fer tractes amb vostè.

Estava dret davant meu estenent-me la seva mà oberta. Mecànicament la vaig encaixar, però, no vaig poder dir ni una paraula.

-Bon dia tingui, sinyor.

Va desaparèixer del meu camp visual, perquè no em quedava esma ni per a girar el cap. Quan vaig començar a reaccionar, em vaig preguntar si fora possible que hagués desaparegut, també, de la meva vida. Vaig necessitar una bona trompa i una mala ressaca per a tornar a la normalitat, i celebrar, alhora, l´assoliment del meu propòsit: Havia calgut, només, el lliurament d´un tros de paper per a foragitat el fantasma per sempre.

Ai las!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

26903 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.