VIATE A RÚSSIA V (Quart dia) SANT PETESBURG

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ

VIATGE A RÚSSIA V (Quart dia) SANT PETESBURG


El nostre camarot està molt a prop de la proa del vaixell, a tocar de la suite (n´hi ha dues)
A les nou del matí hem sortit cap el poble de PUSHKIN per visitar TSÁRSKOIE SIELÓ, el palau de Caterina (primerament d´Elisabet) amb la famosa “sala d´ambre” i els majestuosos llac i jardins anglesos (200 Ha) El palau és una preciositat. Només de baixar de l´autocar una banda formada per tres músics ens ha tocat “Els segadors”, a tempo i amb una afinació exacta. La pell de gallina. Després, han tocat l´altre himne. Quan hem arribat a les portes del palau una altra “orquestra” de quatre músics ha tocat música local amb un fragment, tocat i ballat, d´El llac dels cignes. El pas a quatre, concretament.
És, potser, el palau que més m´ha agradat (amb permís de l´Alexandra) de tots els que hem vist. Els seus jardins, amb llac i illa inclosos, són molt més encisadors –potser pel que tenen de salvatge- que els de Peterhof. La sala d´ambre és d´una bellesa indescriptible (NO VIDEO – NO FOTO) S´ha de veure per a copçar-ne la meravella.
En un dels pabellons, dels molts que hi ha repartits pel bosc-jardí, un conjunt de quatre cantants, amb dos baixos i un baríton que feien caure d´esquena, ens han cantat una peça de la litúrgia ortodoxa. Decididament, la veu de tenor no té a Rússia la categoria que se li atribueix als països de la Mediterrània.

A part del primer dia que vam veure el sol, tots els dies han estat núvols. Avui ha plogut una mica: poc i curt.
Avui hem dinat a les dotze en punt per sortir a les excursions opcionals de la tarda i poder tornar al vaixell abans de la retirada de la passarel.la, a dos quarts de set.

Havíem escollit la visita a la catedral de Sant Isaac. Déus, quina catedral! És l´església més gran de tota Rússia. Hi caben 5.000 fidels a la manera russa. M´explico. A la litúrgia ortodoxa, tothom està dret als oficis i quan prega i, per tant, no hi ha cor, ni bancs, ni cadires (l´ofici més curt dura no menys de dues hores). El volum i les proporcions interiors són tals que, per un moment, ens ha fet l´efecte d´estar dins de Sant Pere del Vaticà. Tret que és una església de creu quadrada, la resta pot enganyar perfectament si s´ensenya la filmació o alguna fotografia a qualsevol persona que només conegui la de Roma.
Ara, fem justícia: l´iconostasi (part davantera que separa l´altar de la resta del temple) és molt més bonic que l´àbsis del Vaticà. La mole exterior és impressionant. És tan colossal que, durant la segona guerra mundial -que els russos anomenen amb reverència “la Gran Guerra Pàtria”- els nazis van respectar la catedral perquè servia de referència als avions quan bombardejaven la ciutat. Aquest detall va ser aprofitat pels ciutadans per amagar-hi moltes obres de l´Hermitage.
Leningrad (nom de la ciutat per aquelles fatídiques dates) va ser assetjada pels nazis que la van envoltar, aïllar i comdemnar a la fam (800.000 civils hi van deixar literalment la pell) però que no van poder conquerir.
Anècdota: Ens ha explicat el guia que, els comunistes, volien convertir aquesta catedral en el MUSEU DE L´ATEISME (?) Sembla ser que la idea no va prosperar.

En sortir de la catedral hem anat amb la P. a l´Hotel d´Anglaterra a beure un “caputxino” (el desconeixement dels idiomes obliga, massa vegades, a simplificar allò que demanes) i a canviar euros per rubles. No sé si ja ho he dit, però, hi ha llocs que accepten “encantats” els euros, i altres llocs que no. Després hem donat la volta a la catedral per contemplar-la per darrera vegada i hem anat cap al minibús. Aquesta sortida opcional que havíem escollit ha estat minoritària.

A les set en punt el vaixell ha llevat àncores. Aleshores ha arribat el moment de les presentacions. Fins avui, aquest vaixell ha fet, només, d´hotel. És a partir d´ara que es convertirà en el nostre mitjà de transport. Parlaments (breus), instruccions, copa de “xampany” balalaika, acordió i una soprano interpretant una cançó tradicional. El grup de noruegs i danesos que ens acompanyen s´han presentat a la coberta de popa com si anessin al Kirov.
Havent sopat ens han donat més instruccions pel viatge i el programa pels propers dies.

En aquests moments estem navegant pel llac Làdoga, el més gran d´Europa. Al mes de setembre, les seves onades poden arribar als cinc o sis metres d´alçada. He intentat mirar per la finestra, però és negra nit i no es veu res. Els pocs llums que apareixen, no sé si són de terra o d´altres vaixells.

Demà passarem dues hores a MANDROGA per visitar aquesta localitat pel nostre compte. Fàbrica de vodka, artesania de la fusta, i… unes crispetes dolces o salades per a llepar-s´hi els dits. Abans de pujar al vaixell hem anat al magatzem del moll i hem comprat regals per a la familia i els amics.
Ens hem quedat una estona a veure una pel.lícula de Woody Allen, però tenia ganes d´escriure i els ulls se´m tancaven.
Ja ens ho va dir la guia el primer dia: "És molt dura la vida del turista"

Comentaris

  • Ganes d'anar-hi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    M'encanta com descrius els viatges i encomanes ganes d'anar-hi. Rússia és una assignatura pendent i aquesta possibilitat de fer-ho en vaixell inteior sembla força atractiva. I pel que sembla hi ha música per tot arreu, no? Al contrari que a molts a mi m'encanta saber com han anat els viatges dels amics. M'encanta escoltar-los, llegir-los en el teu cas. Una abraçada viatger.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

26938 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.