COL•LAGEN

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Sembla que la vida passi en un bar.
M’assec a la barra o a una taula qualsevol,
escolto i observo i el món passa davant meu.

M’he assegut a una taula a la terrassa
a prop d’una altra on hi ha dues dones,
una d’elles força bonica i atractiva.

Penso animat: “així m’alegro la vista”
Cert. Sens dubte que fa goig mirar-la.
Rossa, alta, elegant, de mitjana edat.

Però una cosa no he tingut en compte.
A més de la vista i degut a la proximitat
també entra en funcionament la oïda.

Una parla amb assajada melositat,
amb veu fina però sense estridència.
Podríem dir que resultaria sensual
si no fos per les paraules que enllaça.

Clíniques estètiques, vitamines per la pell,
volums de culs i colors de pintallavis,
líquids màgics i cremes hidratants.

Tot això en companyia d’un gosset blanc
que no m’estranyaria que també ell,
com la seva bella mestressa, usés afaits.

Al poc seuen, a prop de mi també.
unes noies abillades totes de negre.
Clarament dependentes d’algun comerç.

Una d’elles porta un cotxet amb un nadó.
La vista em canvia de centre d’interès:
La dolçor i serenor del menut dormint.

Sense preocupar-se més que de somniar,
algun petit esglai li ve de tant en tant.
Quina sensació el deu haver sobresaltat?

A ell, en el seu món de somni i carícies,
més real que l’altre de clíniques de luxe,
No l’amoïna gens ni mica el col•lagen.

Comentaris

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    brins | 25-09-2014 | Valoració: 10

    Un estil clar i directe, amè i sincer. Ha estat un plaer llegir el teu poema, la descripció d'un moment fugisser que et capta l'atenció i et fa reflexionar.

    Una abraçada,

    Pilar

  • el que passa davant els nostres ulls....[Ofensiu]
    JanaiChris | 02-09-2014 | Valoració: 9

    Allò que ens envolta, allò que tenim al davant i que massa sovint ni tan sols ens n'adonem; quan davant els nostres ulls tenim la pel.lícula de la vida....
    Bona descripció ;-)

  • Dos móns diferents[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-08-2014 | Valoració: 10

    que ets capaç de captar per la teva sensibilitat d'escriptor. La introspecció dels nostres sentiments i l'observació del que passa al nostre voltant és el que ens dóna
    tema per a desenvolupar històries contades des del nostre punt de vista.
    Des d'el seient d'un bar se'ns mostra el viure que ens envolta.

  • Molt bona escomesa[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-08-2014 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu to crític d'aquest relat cap a les andròmines supèrflues que utilitzem els humans obeïnt galantejos que no ens imposen del tot i hi ha qui creu que això dóna vida. Luxe? Hauríem d'anar totes i tots despullats i potser, no ho sé del cert, ens mostraríem tal com som.

    Agradabilíssim relat i bona escomesa sobre aquest tipus de coses que no serveixen, a parer meu, absolutament per a res.


    Sergi : )

  • Retrat d'un instant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2014 | Valoració: 10

    Sembla mentida com ens agraden les imatges més properes. La poesia també és això, transmissió de pensaments i imatges. El teu estil clar i directe, narratiu i detallista ens ho fa molt proper. Felicitats pel teu estil. Com sempre, un plaer llegir-te Jordi.

    Aleix

  • El cult...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-07-2014 | Valoració: 10

    ...a la imatge a aclaparat la nostra societat. Pots tenir una veu melodiosa però quan et veuen amb pantalons estripats i amb barba d'una setmana ja et miren de d'alt a baix. Molteqs vegades m'he enamorat de la veu darrera del telefon, del caracter, de la simpatia, però no sé que hauria passat si l'hagués vist en persona...Hipocresia?
    En fi Jordi les modes canvien i les senyores grosetes i molsudes dels quadres de Rubens, sensualitat total, hem passat a noies amb anorexies i despeses de col.lagen.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com