Collage

cada poema, cada vers, cada estrofa... etern collage de imatges retòriques que condueixen a sensacions difícils d'explicar, i difícils de repetir...

a cada rellegida es descobreixen matisos nous...

I a tu, qui t'ha ensenyat a escriure així? a estimar... digues..


NAt

Les sensacions que rebo bombegen paraules que van dels ulls als dits, d'aquests a la pantalla, d'aquesta fins a tu (espero!), per dir-te que m'ha agradat tot el poema, però especialment algunes imatges fortes, com aquestes:
El discurs de les nostres mirades! Em crida l'atenció que no hagis utilitzat el mot "diàleg" i suposo, per com fas anar els conceptes, que ha estat intencionadament; és tot un altre plantejament en la comunicació entre dues persones... o la incomunicació...
Temples de fe... evoca tot l'edifici que aixequem al voltant de la fe immensa que ens provoca una persona idealitzada o un sentiment consagrat al qual oferim un crèdit sense terminis ...
Quilomètrics centímetres! Aquesta és una passada de noció espacial contradictòria i encisadora exposada mitjançant dues paraules de dimensions contraposades però, en el context del teu vers, totalment compatibles i compassades...

En fi, tal com et deia al començament, que m'ha agradat molt, que ara que t'he descobert tornaré a llegir-te i que m'agradaria enviar-te, si m'ho permets, una bona abraçada per celebrar la coneixença

Una quimera