clonat dilluns

Un relat de: teresa serramià i samsó

Dilluns i plou. La primavera avui
llagrimeja en silenci, dolçament
estimbant-se pel celobert d'aquest matí,
degotant llum pels llargs cabells,
drings perlejats de llàgrimes,
entre un somrís de sol mig apagat.
Clonat dilluns aquest, com d'altres tants dilluns,
que entre els replecs del cos, guarda el perfum
de brases apagades d'un diumenge
ofegant-se en riuades, veus, murmuris
de gent endiumenjada, amunt i avall, de bars
i rambles de corrents contraposades,
evaporant la màgia en mars de gris monòton
quan, en silenci, dolça, llagrimeja
avui, dilluns, la primavera.
Plou.

Comentaris

  • Estat d'ànim[Ofensiu]
    ciosauri | 29-05-2007 | Valoració: 10

    A vegades la primavera ens atueix; canvi d'estació, tendència a l'apatia i al desànim, com a la tardor. Fins que hi hem agafat el fil i ens fem a l'idea que hem de canviar la roba de l'armari...

  • Dilluns, només?[Ofensiu]

    M'ha agradat molt el poema. Mentre el llegia m'he vist transportat darrera els vidres d'una cafeteria, veient passar la gent amunt i avall, sota la pluja.