Cercador

Llista categories

Polar assassina (Bogeria)

Un relat de: EmmaThessaM

La Lluna ha tornat a passar per davant de les cinc estrelles roges: segon revolt a l'esquerra començant a comptar des de la gatamaula de la Polar. Sí, home, no l'has vist mai? Només cal que miris pel balcó una nit de lluna nova, la veuràs dalt del seu pedestal "il·luminant" els pobres infeliços que s'han extraviat de ruta.

Insuportable. Simplement. Qui s'ha pensat que és?

Una entre milers. Una entre milions. Una entre desenes de centenars de milers de milions de bilions de trilions d'estrelles i ella tota sola, ella, sola, "enlluerna" els perduts en la foscor.

Decaient. Per no dir-ho d'una manera menys ortodoxa.

Ella sí que hauria d'estar tancada. Ella, no jo! Ella!! Però no, NO! Jo m'estic aquí tancada entre quatre parets escaldufades mentre ella, ELLA, es passeja lliurement pel cel com si fos algú.

No es mereix ni l'aire que respira.

No es mereix l'aire que respira.

No se'l mereix.

Ella no se'l mereix.

Tros de bruixa ressentida! No és més que una pèrfida fúria de Satanàs amb l'únic objectiu d'"encegar" les ànimes arrans que es creuen en el seu camí. Ella em va prendre el meu aire! Ella me'l va prendre i no me'l vol tornar!

Aire!

Foc!

M'ofego!

No puc respirar!

Salveu-lo! Salveu el meu aire! El meu aire encara està a dins de casa! Traieu-lo de les flames! Han estat les seves urpes! Les urpes de la Bruixa l'han tancat a traïció i han encès foc al matalàs! Jo ho he vist! No sóc una vella inútil! Només vol l'herència, només vol els maleïts diners! Torneu-me l'aire! Torneu-me'l!!!

No puc viure sense ell...

No puc respirar...

M'ofego...

Foc... Ella el va encegar... Enlluernar... Il·luminar... Gatamaula...

Ho sabies que, si t'hi acostes massa... Mata?

Comentaris

Afegir comentari

Doncs, sí...[Ofensiu]
rnbonet | 09-01-2007
....bogeria! De la bona, de la valenta, de la psiquiàtrica..., D'aquella que cal tenir a Portlligat (que no m'agrada massa); o a Son Armadams (encara que siga forastera); o als límits de ca's Català i més amunt de ses Illetes...
No em faces cas. Estic boig! D'RC, de tu, de tots!!!
Molta salut i molta rebolica en aquest any, xicona!

l´Autor

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

57586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Afegir a preferits

Biografia:

Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)

Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.

EmmaThessaM

M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.

Vullescriure.cat
LaLlibretaVermella.cat
TeresaSaborit.cat

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >