Cinc-cents mots i escaig - VI

_ Paparazzis?_ va repetir el noi tot fent un parell de passes en direcció a la benvinguda i clavant la mirada en el maletí que portava_. Surts a les revistes del cor?

La noia continuava paralitzada mentre la tensió augmentava per moments; aviat es podria menjar amb forquilla i ganivet. No podia ser ell. No podia ser ell. Això era tot el què el seu cervell era capaç de processar. No podia ser ell. Si ho era, ja havia begut oli de frens.

_ Oriol, aquesta és la Núria, la meva companya de pis_ va saltar la Clàudia tot interposant-se en el camí del noi_. En altres circumstàncies, la trobaries encantadora però és que... És que no està acostumada a veure homes amb tan poca roba que es passegen pel mig del "seu" menjador_ comentà tot llençant-li una mirada insinuant que volia donar a entendre que ella no hi tindria cap problema_. Jo de tu m'afanyaria a vestir abans no recordi la fòbia contra els papanates que li ha inculcat el seu avi i m'obligui a llençar-te escales avall sense ni tan sols tovallola que ens has agafat prestada. Que potser no has sentit el què acaba de dir?

_ Ella no ha dit que la protegies dels paparazzis?_ va preguntar el noi estranyat.

_ Paparazzis? Com vols que hagi dit paparazzis? Tu la veus amb cara de top model? Per favor: si sembla un iceberg!_ va exclamar la Clàudia tot començant a riure i empenyent-lo cap al bany a on presumiblement hi havia la seva roba_. Ha dit papanates: pa-pa-na-tes. El seu avi no vol que se li acosti cap noi abans dels vint-i-cinc anys i que, si se li acosta, sigui amb un anell de matrimoni al dit. El seu avi vol que vigili que no caigui amb la temptació... Encara que a mi no em fa res caure-hi..._ acabà tot picant-li l'ullet, empenyent-lo cap al bany i tancant la porta.

Va respirar a fons i es va apressar cap al menjador.

_ No t'he dit que no cridessis?_ la va renyar amb un xiuxiueig_. Esperem que s'ho hagi empassat, si no, ja podràs començar a buscar-te una altra disfressa.

_ És...? No és l'Oriol...? No pot ser... És... És l'Oriol Campà?_ va preguntar a batzegades

_ Sí.

_ Però es pot saber...!_ començà a cridar.

_ Ssss!_ li ordenà la Clàudia tot tapant-li la boca_. Si tornes a ficar la pota, aquesta vegada te n'hauràs de sortir tota sola que a mi ja se m'han acabat les idees.

_ Es pot saber què hi fa aquest coi de paparazzi al meu bany?_ xiuxiuejà amb una barreja de ràbia i por a la veu.

_ Veuràs... És una història una mica llarga d'explicar i..._ titubejà la Clàudia.

_ Secretets?

Les dues noies van donar un bot. L'Oriol, aquest cop vestit i amb els cabells recollits en una cua, acabava de tornar al menjador. No n'hi havia cap dubte. Era ell.

_ No i ara!_ contestà la Clàudia tot acostant-se-li amb un somriure d'orella a orella i agafant-lo pel braç_. Només li estava explicant com has estat de valent durant l'incendi i...

_ Incendi? Has calat foc al pis?!_ la Nunu tornava a cridar; havia de distreure l'atenció del maletí fos com fos.

_ Ha sigut un accident, jo estava escalfant un cassó de llet i..._ apuntà de forma condescendent tot estibant el noi de forma dissimulada cap a la porta_. No hauria estat res si no hagués estat perquè m'he quedat tancada a fora i...

_ Te n'has anat i has deixat el foc encès?_ preguntà la noia aparentant incredulitat tot amagant el maletí a la seva esquena_. Però com es pot ser tan tarambana?

_ Què vols fer-hi? És el què tenen els accidents: sempre t'acaben deixant com una tonta_ sentencià tot agafant la jaqueta del rebedor_. Encara sort que ha arribat l'Oriol i ha pogut tirar la porta a terra d'una puntada de peu perquè si no... Ja et vaig dir que aquesta porta que t'havien venut no era antilladres_ comentà tot cordant-se la cremallera_. Total. Al final ha resultat ser un foc sense importància.

_ I si era "un foc sense importància", es pot saber que hi fa tot el pis ple d'espuma d'extintor?_ preguntà exasperada.

_ Bé... Això ha sigut del tot culpa meva..._ reconegué tot abaixant la mirada i fent veure que de sobte li havia entrat la timidesa_. És que m'he posat nerviosa i... I he començat a tirar espuma a tot arreu i... I... I a tort i a dret... I total que... Que al final també l'he acabat ruixant a ell i ara, per fer-me perdonar, l'he de convidar a sopar!_ acabà tot empenyent l'Oriol cap a la porta.

_ Ha estat un plaer conèixer-te_ saludà el noi abans de sortir el replà de l'escala amb la mirada fixa a la seva esquena.

_ Per cert, saps que l'Oriol m'ha dit que hi ha una glamurosa celebritat amagada al barri que es vol mantenir en l'anonimat?_ afegí la Clàudia amb ironia des del llindar de la porta_. Ha tirat unes quantes fotos després de l'incendi per poder-les enviar a la seva revista i fer-ne una portada que digués Incendi en el barri amagatall: el foc continua. Té gràcia que el foc li hagi espatllat el rodet... Bé, en realitat ha sigut la meva escuma, però això és un detallet sense importància, veritat?_ preguntà tot sortint del pis_. Per cert, havia fotografiat allò_ digué tot assenyalant un punt a l'esquena de la Nunu.

La noia girà el cap i l'alè que havia retingut en veure l'Oriol, se li escapà de cop per tots els porus de la pell. El tercer problema era molt greu.