Ofegat pel iogurt (Èxit / Fracàs)

Un relat de: EmmaThessaM

Potser, si remeno amb força, no quedarà ni un grumoll. Iogurt, un parell de galetes trossejades i "remena nena" durant cinc minuts. És bo, força bo, bastant bo, suficientment bo... Potser seria millor si les llàgrimes em deixessin veure com m'està quedant la barreja, si em deixessin... Per què no em puc comportar com una persona adulta i racional? Per què collons estic plorant? L'he trobada per casualitat al fons d'un calaix. Les restes d'una foto esquarterada són suficients per fer trontollar el meu equilibri mental? Tinc salut, tinc feina, tinc... No tinc res... No tinc res!

Si tanco els ulls, et veig amb el teu posat ple de preponderància. Sempre tan tu... Sempre tu... Tu, tu i només tu! I jo? I JO?! Si obro els ulls, la fotografia em torna el teu esguard egoista i em conjura la teva veu: "meu... meu... meu..." Tros de gat de carrer! És que no sabies dir res més? És que no SAPS dir res més? Encara necessites més? No ho entens? No tinc res!

El migrat sou de mileurista amb prou feines m'arriba per pagar-me les sessions del psiquiatre (impossible comprar la medicació que se suposa que m'estic prenent). Tinc els nervis desfets, completament. Les mans em tremolen, els llavis construeixen paraules inconnexes i el meu cervell és incapaç de recuperar el control. M'ho has pres tot. TOT! No tinc res!

A qui l'importen els teus milions i les teves propietats i els teus cotxes de luxe i el teu iot últim model? A tu. Només a tu. Jo només... A mi només... Tornar enrera. Tornar al temps de la foto, quan tu eres un home exemplar i jo una simple criatura, quan no arribàvem a final de mes, quan encara no ens havia tocat la loteria, quan...

Una gota de iogurt s'escapa de la cullera, cau sobre la foto, et tapa la cara.

Si t'ofegues, de què et serviran tots els teus diners, pare?

Comentaris

  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • angoixant[Ofensiu]
    ANEROL | 22-09-2008 | Valoració: 10

    no m'esperava el final

  • I anàvem plegats vers el capvespre[Ofensiu]
    Illadestany | 28-10-2007 | Valoració: 10

    Quan tu eres un home exemplar i jo una simple criatura, i passejàvem de la mà pel camí dels arbres fins arribar a la gran roca des d'on esguardàvem, plegats, el magnífic capvespre de tardor, allà, a la nostra estimada vall.

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

57305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


Vullescriure.cat
LaLlibretaVermella.cat
TeresaSaborit.cat