Cinc-cents mots i escaig - III

Començo per unes apreciacions de caire lingüístic que, suposo que les has fet expressament, però volia dir-te-les: ‘nòria' no tinc gaire clar que sigui correcte (no ho sé segur), jo hauria posat ‘roda'. D'altra banda jo separo si us plau, tot i que entenc que potser ho has fet deliberadament, jugant amb la paraula. Em sembla que ‘emplastada' és emplastrada, tot i que no em sembla l'adjectiu més adequat he d'admetre que és molt gràfic.
En aquest sentit, sembla com si ‘el món' de la Clàudia fos molt més expressiu que el de la resta d'humans. Al llarg dels capítols que he anat llegint, és quan parla ella que les paraules es tornen molt més agressives o més fortes. La personalitat que li has donat a aquest personatge és estranya, com si pertanyés a un món diferent i que li hagués donat una visió de les coses una mica extrema o fins i tot una mica infantil.
A la frase: ‘El teu avi no estarà gens content quan vegi que estàs perdent les teves manes', suposo que volies dir ‘perdent les teves maneres'.
La paraula ‘maleducada' no sé si és correcta en català, en tot cas, jo hauria dit malcriada.
En aquest fragment he tingut una mica de confusió perquè m'havia semblat entendre que la persona a la que perseguien els paparazzi era la Clàudia, per això no acabo d'entendre per què a la premsa rosa li hauria d'importar l'actitud de la Nunu.
L'expressió ‘es va tirar de cap al wàter' m'ha semblat una mica dura. Primer he pensat que anava a vomitar, i efectivament així és, però el que és al·lucinant és que vomiti líquid de frens. Ho sento però em sembla que hi ha alguna cosa que m'ha superat de molt!. Puc entendre que la Clàudia utilitzi un cert llenguatge en els seus diàlegs, però em costa entendre el text si el narrador també ho fa. La frase em sembla confusa. Està clar que és una metàfora en la que jugues amb el fet que la borratxera li ha ‘frenat' el cervell, però al meu parer vas una mica massa lluny ... tot i que és divertit.
Al següent fragment trobo massa repetició de ‘va tornar, va...'. Podries reduir el nombre de ‘va' dient alguna cosa com: Va travessar el menjador i es va endinsar a la cuina (queda implícitament dit que va tornar al menjador si de fet el travessa).
La imatge que dones de la cuina és també al·lucinant. Suposo que els tetra briks que hi ha per terra estan buits, així com les bosses de patates, i que tot està fet una porqueria (veig que després agafa un bric de llet de terra, com és que no els guarden a la nevera?). De totes maneres, trobo exagerat que ‘explotessin' sota el seu pes, o que un argument per justificar tot l'enrenou sigui que algú es pensi que encara viu al Priorat
La frase: ‘se li va ocórrer que ella no havia de netejar aquell merder que no havia muntat' em sembla també una mica estranya. No se t'ocorre una cosa així, més aviat:
‘ quan va pensar / es va adonar que ella no havia de netejar aquell merder'
Al meu parer, ‘ocórrer' fa referència a tenir idees d'una manera activa, no que et vingui un pensament al cap de manera inconscient.
De nou, repeteixes molt ‘ va obrir, va agafar, va omplir, es va acostar..'. Realment penso que és molt difícil parlar d'una successió d'accions i no caure en això, a mi em passa sovint. Aquí et deixo la meva proposta:
‘ Va obrir l'armari per treure'n un cassó, omplint-lo amb la llet d'un dels brics que era per terra. Va encendre un fogó de la cuina, sense apartar-ne les bosses de patates que havien caigut a sobre, per posar-hi el cassó'.
De totes maneres penso que explicites passos que no són necessaris. El que vull dir és que no sé si cal dir que obre l'armari i que en treu un cassó, potser simplement es podria dir que va treure un cassó de dins l'armari (ja queda clar que primer l'ha d'obrir). Igualment, està clar que si encén un fogó per posar-hi el cassó amb llet, prèviament s'hi ha d'apropar (vull dir, jo no diria ‘es va acostar als fogons).

El diàleg entre els personatges m'agrada força. Només esmentar: ‘se sentí amenaçà' diria que és ‘ se sentí amenaçar'.
A continuació s'inicia tot un altre fragment on, pel meu gust, hi ha massa repetició de ‘va + infinitiu'. També hi ha masses ‘recordar'
Una petita proposta:
‘Va respirar a fons pensant en els fogons'.
L'olor que l'envoltava li va recordar la llet i les bosses de patates. Bosses de paper. Mentre veia una mena de fum que s'escolava per sobre la porta va tornar a olorar. Bosses de paper. Va regirar-se de nou les butxaques...

Reconec que costa molt, i perquè no pensis que només critico, vull dir-te que m'ha agradat molt la posta en escena. M'està agradant molt aquest relat per capítols perquè trobo que combina molt bé l'originalitat i el misteri. Saps mantenir l'intriga molt bé i, com ja t'he dit, saps utilitzar molt bé un seguit de recursos que jo estic descobrint gràcies a la lectura del teu relat.

una sèrie molt entretinguda, divertida, misteriosa i molt ben narrada. Em recorda a la literatura dels segle dinou, quan hi havia novel·les als diaris mostrades en capítols cada setmana. El cert és que feia tant de temps que l'havia abandonat que he hagut de llegir els altres dos (només recordava que m'havien agradat).
En fi, espero llegir el proper més aviat, sinó vaig camí de ser el paio que més cops s'haurà llegit cinc-cents...

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

dins la història que m'estaves explicant...?
Et seré sincer: és una mica confús tot plegat, ara mateix no sé si m'he perdut o què, i això que seguia un fil molt concret.
És un parèntesi per caracteritzar el personatge, la noia protagonista?

veig que la LLibre te l'ha analitzat amb detall, així doncs... Estava a punt de fer-ho jo perquè és una llàstima perdre aquest aire original i impulsiu que té el relat; però aquest entusiasme no et pot dur a la diversificació de moments i situacions, espais i temps tan diferents: descripció, introspecció, diàleg.. més descripció, insinuacions que no tenen continuïtat...altre cop reflexions en veu alta...

No sé si m'explico

foster

Aquest incendi i el cap de la Claudia que no sap on és i les voltes de Noria, divertit, impactant, ben trobat, i sobre tot intrigant amb els energumens buscant a la NUuu? es diu Nuuu??? jejejej o Nunu... quin nom? nova intriga... jejje.

Doncs això que seguin la estructura i l'argument torno a dir que ets genial, que en poques línies poses una acció trepidant i al hora divertida, cosa molt difícil de fer...

Ara, jo no en se gaire, i donat el comentari de la Llibre segur que ja t'ha fet cinc cèntims... però crec que hauries de vigilar les formes. M'explico... Alguns verbs sense acció, alguns subjectes llunyans... alguns adjectius que no tenen referència, res que a vegades et perds una mica.

Segeuixo llegint...

I JA VAIG PEL TERCER!

La Clàudia va obrir el ulls. La Clàudia va tancar els ulls. La Clàudia va obrir i va tancar els ulls. Va tardar uns quants minuts a adonar-se que no veia res perquè tenia la cara emplastada (Suposo que vols dir "aixafada". Això de "emplastada" no ho he trobat -que no vol dir res--. Com a molt podria venir de "emplastre", i aleshores seria "emplastrada") contra el sofà. Va tardar uns minuts a ser conscient que si no aixecava el cap corria el risc de morir ofegada.

Va aixecar el cap. (sàvia decisió) Al seu voltant, tot donava voltes.

_ (aquest guionet hauria de ser més alt, no?)Algú pot parar la nòria siusplau? Vull baixar_ va preguntar (si dius "va preguntar", aquesta acotació dins el diàleg hauria d'anar just a continuació de la pregunta, no?) tot asseient-se al sofà i començant a riure de la seva ocurrència. Ho has sentit Nunu? Una nòria!_ ningú no va respondre_. També podries acomiadar-te si te'n vas, no? El teu avi no estarà gens content quan vegi que estàs perdent les teves manes ("manes"? "maneres", no?)
. Els de les revistes del cor, en canvi, començaran a saltar d'alegria quan s'assabentin que t'has convertit en una maleducada!

Silenci.

_ No: definitivament no hi ets.

La Clàudia es va posar dreta. Va anar cap al bany amb pas majestuós recolzant-se contra les parets. Es va tirar de cap al wàter (hehe... bona imatge) i va extreure del seu interior tot el líquid de frens que s'havia empassat durant la nit anterior; estava clar que li havia frenat el cervell (genial, noia!). Va tornar al menjador, el va travessar i es va endinsar a la cuina a on va començar a trepitjar bosses de patates i tetrabrics de llet que van explotar sota el seu pes. (hehe... ho estàs brodant... és que ho veig!)

_ Aquesta Nunu es pensa que encara viu al Priorat..._ va comentar en veu alta tot intentant no relliscar amb la llet que es començava a estendre per les rajoles del terra.

Estava a punt d'agafar l'escombra quan se li va ocórrer que ella no havia de netejar aquell merder que no havia muntat. La neurona començava a tornar a funcionar.

Va obrir l'armari i en va treure un cassó. Va agafar un dels brics de llet del terra i en va omplir el cassó. (per què repetir "cassó" si tens recursos per evitar-ho? "i el va omplir", per exemple) Es va acostar als fogons i, sense apartar-ne les bosses de patates que hi havia caigut a sobre, va encendre un foc i hi va posar el cassó. La campaneta de la porta va començar a sonar amb insistència.

_ Nunu: ja has recordat com funciona el timbre?_ va preguntar tot obrint la porta.

Al seu davant, un home de barba canosa, un noi de pell albina i un nen ros se la miraven amb atenció.

_ Jo crec que no és ella.

_ Ja ho veig mocós. Calla d'una punyetera...

_ Féu el favor de silenciar els vostres retrets tots dos_ els tallà l'home_. Perdoni la molèstia, ens hem equivocat de porta.

_ Aquella noia ha de viure en aquest coi d'edifici: ho puc ensumar. Li agafaré la càmera i li faré empassar..._ se sentí amenaçà el noi tot pujant les escales que conduïen al tretzè pis.

Es va sentir un cop de porta a la seva esquena i la Clàudia es va girar. Un cop d'aire havia tancat la porta d'entrada de l'apartament sense demanar-li si volia tornar a entrar. (hehe... bona!)

_ Merda...

Va regirar les butxaques. Les claus eren al rebedor i el rebedor era a l'altra banda de la porta. Va buscar el mòbil per poder trucar a la Nunu per dir-li que li portés les claus. El mòbil no se sabia a on era. Es va asseure amb l'esquena recolzada a la porta. No podia fer res més que esperar: al cap i a la fi, no hi havia cap pressa.

Va respirar a fons. Va recordar els fogons. (ostres! Que me la veig a venir!)

Va olorar al seu voltant. Va recordar la llet. Va recordar les bosses de patates. Bosses de paper. Va tornar a olorar i va veure una mena de fum que s'escolava per sobre la porta. Bosses de paper. Va tornar a regirar-se les butxaques. On havia deixat el mòbil? Es va posar dreta d'un bot. Bosses de paper. Cuina. Llet. Fum. Foc. Foc. Foc.

_ Foc! Foc!_ va començar a xisclar_. Hi ha foc a la dotzena planta! Que algú avisi als bombers! Foc! Foc! Foc!

***

De veritat, EmmaThessaM: m'has fet riure amb ganes. Tens art pel relat d'humor. Sarcàstic, cínic, irònic, punxant. Crec que sí. Però bé: és tot just la meva opinió.

T'he marcat alguns detallets que m'han cridat l'atenció, per allò d'anar fent el comentari a mesura que avançava la lectura.

Només dir-te que m'ho he passat d'allò més bé. I que potser m'he deixat algun que altre aspecte formal, encara, però tampoc no crec que es tracti de fer-ne una anàlisi amb profunditat absoluta, no?

Eo! Gràcies per aquesta bona estona.

Fins aviat!

LLIBRE

capítols, però et faig el comentari aquí perquè ja deus saber -a tu encara no t'ho havia dit?- que tinc el vici de comentar relats no comentats. Em fan tanta pena, pobrets.

Més pena encara si formen part d'una quadrilogia -de moment- tan interessant, ben escrita, original, thrillerenca, paparazziana, famosenca i holalecturosemaneica com la que s'apunta en aquests quatre capítols. La Clàudia és genial: l'has clavada. Per ella tot és un avorriment, no existeixen el temps, ni els diners, ni les preocupacions. Si passa alguna cosa, benvinguda. I al costat, la pobra Nunu, que viu l'aventura de la seva vida, no paren de passar-li coses! És clar que la Clàudia ho pot acabar passant malament si aquells tres galifardeus s'adonen de les possibilitats crematístiques que hi ha en aquell 12è pis...

Escrius molt bé, noia. I amb molta gràcia. Felicitats.